Dir que el resultat d'ahir al Martínez Valero no reflecteix allò que es va veure sobre el camp no faria justícia a la feina d'orfebreria atacant que el Barça va fer en els últims vint-i-cinc minuts de partit, encara que fos contra un rival molt dur però entregat. Els artistes, un cop més, van ser les dues estrelles de l'equip, Messi i Neymar, que s'entesten a desmentir aquell altre tòpic dels dos galls i el galliner, per molt que un fa més pit que l'altre. L'ambició que van demostrar els blaugrana en aquesta part final del partit i la capacitat de superar-se després d'uns primers seixanta minuts per oblidar, va ser el més destacable, el més positiu. Perquè tampoc seria just obviar que, abans de l'accelerada final, l'onze presentat per Luis Enrique, donant entrada a jugadors menys habituals, va generar molts i molts dubtes. Ahir, el Barça no va fer un gran partit; si no fos per la golejada s'hauria de dir que va fer un mal partit encara que sortís vencedor del matx. Es va presentar amb la guàrdia baixa, no va donar velocitat al joc, es va mostrar poc sòlid i, en definitiva, no va jugar a res durant la majoria de minuts. Si parlàvem de tòpics, aquest era un partit que calia guanyar com fos. El millor va ser el resultat i ara ja cal preparar el partit de dimecres vinent al Vicente Calderón contra un rival més exigent.