El Barça de Luis Enrique juga la seva primera final de la temporada demà al Vicente Calderón. I ho farà amb gairebé tot a favor. Els recents precedents i la història li fan costat. Cap dels cinc resultats que els blaugrana han aconseguit a Madrid des que El Cholo Simeone dirigeix l'equip colchonero eliminaria els blaugrana i quatre d'aquests servirien per fer el pas a les semifinals de la copa del Rei. Sí, és cert que això només són dades o una simple curiositat a què de vegades ens agafem els periodistes per reafirmar encara més el nostre optimisme envers algun partit o eliminatòria rellevant. Però sense cap mena de dubte, el que fa que vegi el Barça amb un peu i mig en les semifinals de la copa és el canvi en el joc i l'actitud que ha experimentat en els últims partits.

Des de la desfeta a Anoeta contra la Real Sociedad, l'equip s'ha capgirat com un mitjó. Del futbol planer i el ritme baix, desordenat en algunes fases i amb mancances impròpies d'un equip treballat, ara ens trobem davant un conjunt ordenat i situat racionalment al camp, ben equilibrat, intens en la pressió, que el fa ser molt més ferm en defensa i amb una davantera i un mig del camp capaç de crear ocasions de gol amb certa regularitat. Amb coses a millorar, no cal dir-ho, però amb un to competitiu que el fa ser gairebé favorit en tots els partits per l'extraordinària qualitat individual dels seus futbolistes. L'1-0 de l'anada al Camp Nou hauria de ser un resultat suficient per classificar-se si els de Luis Enrique mantenen el to competitiu dels últims partits. Tant en la lliga com en la copa, el Barça va ser capaç de ser més intens que l'Atlético de Madrid i en un escenari així serà molt complicat que els madrilenys puguin capgirar l'eliminatòria. Es poden comptar amb els dits d'una mà les ocasions que van tenir en aquests dos partits i ni tan sols van fer gaire mal en les jugades d'estratègia.

Això sí, caldrà sortir amb un alt nivell de concentració perquè, de ben segur, que l'inici de partit dels de Simeone serà fulgurant i que l'ambient al Vicente Calderón serà el de les grans ocasions. I quan aquest estadi anima, ho fa de debò. Però si el Barça és capaç d'aguantar l'embranzida inicial i aconsegueix el control del joc a través de la possessió de la pilota tindrà molt de guanyat. I el patiment, que segur que hi serà en algunes fases del partit, serà molt menor. I caldrà ser ser pacients perquè és força probable que els blaugrana acabin marcant algun gol. I si ho fan, la classificació gairebé estarà a la butxaca. I ara mateix, i tenint en compte l'extraordinari estat de forma de Messi i Neymar, em sembla impossible que no es materialitzi alguna ocasió. I no s'ha d'oblidar que, tard o d'hora, ha d'arribar l'explosió golejadora de Luis Suárez, amb unes ganes boges de marcar. I quin millor dia per fer-ho que el que et pot donar una classificació per a les semifinals d'un títol.