Aquest 2015 es faran múltiples eleccions. També en el món de l'esport. Al marge dels comicis a la presidència del Barça, dues de les federacions internacionals amb més pes han d'escollir president. La de futbol ho farà el 29 de maig a Zuric i la d'atletisme, el mes d'agost durant els mundials de Pequín. Ahir es va tancar el termini per presentar candidatura a la de futbol. Hi ha sis aspirants. Joseph Blatter, president des del 1998, es torna a presentar i tindrà com a rivals Luis Figo, el príncep jordà Ali bin Al-Hussein, el president de la federació holandesa, Michael van Praag, i els francesos David Ginola i Jérôme Champagne. Dos atletes llegendaris aspiren a la presidència de la Federació Internacional d'Atletisme. L'exsaltador de perxa Serguei Bubka i l'exmigfondista Sebastian Coe. Un dels dos serà el substitut del senegalès Lamine Dick, president des del 1999. 17 anys de Blatter i 16 de Lamine. En tots dos casos amb sospites de corrupció fonamentades. Però si ens fixem en els presidents espanyols de les respectives federacions, la permanència en el poder és encara molt més longeva: Ángel María Villar presideix el futbol espanyol des del 1988 (27 anys) i José María Odriozola, l'atletisme des del 1989 (26 anys). Aglutinar poder durant tants anys és poc saludable democràticament. És necessari recuperar un mecanisme de limitació de mandats per pura regeneració. Els presidents són escollits per assemblees que tenen del tot controlades a còpia de favors, ajudes, afinitats o promeses de càrrecs. Es fa necessària una sacsejada, perquè en l'essència del president federatiu no hi hauria d'haver una assumpció del càrrec com a professió vitalícia. Fa falta saba nova i més transparència. L'esport i la política, un cop més, tenen molt en comú. Lamine no seguirà. Blatter, ja ho veurem. Villar, amb la picabaralla de vergonya aliena amb la Lliga de Futbol Professional i el Consell Superior d'Esports, i Odriozola encara hi són. Fins quan?