Hi ha coses que jo no entendré mai. Un jugador de futbol es treu la sabata al camp, la bota si voleu ser puristes, i la tira al linier. És cert que no el toca, de fet, passa molt lluny d'ell, però caram, és que li ha llançat la bota. I això no és roja?

Doncs no. Resulta que al tal jugador només li ensenyen una targeta groga. Ves per on. L'àrbitre no ha explicat com és que va prendre una decisió com aquesta, o a mi no m'ha arribat cap explicació. Però certament em faria goig entendre com és que va decidir treure la groga i no la roja.

Perquè anem a veure: això no és una agressió? Fallida. Sí. Però fallida perquè la bota va ser llançada amb molta menys punteria de la que el jugador té xutant amb el peu –igual no controla tan bé els objectes amb la mà–. Però que la sabata no impactara al cap del linier no vol dir que aquesta no fos la intenció. I doncs?

Al futbol hi ha un marge acceptat de discrecionalitat de l'àrbitre que crec que és poc sensat. En la majoria dels altres esports el reglament és molt més contundent i clar. I, sobretot, no es permeten als àrbitres tantes i tantes interpretacions com sembla que els de futbol tenen dret a fer.

Això per no parlar de la ridícula teoria que diu que una decisió arbitral no pot ser modificada després, havent vist el vídeo, perquè això treu autoritat als col·legiats.

Home, això quin argument és? A parer meu, el que treu autoritat a un àrbitre és que tot el món veja com un jugador enfurismat envia una sabata voladora al seu company de banda amb intenció de fer-li mal i això acaba amb una sanció menor. O no?