El nivell de descrèdit de la justícia a la capital de l'Estat espanyol clama al cel. No queda altra instància als catalans, tampoc als espanyols que no viuen a l'ombra del poder. Parlant de futbol, s'ha produït en pocs dies una violació sistemàtica del concepte del dret més elemental: esperar que els jutges facin la seva feina. Quin ha estat el dictamen de la sanció aplicada a Cristiano Ronaldo per l'agressió o la conducta violenta anterior i la burla vers el públic de Còrdova en ser expulsat? En fer només cas de l'acta arbitral, dos partits. Una redacció dels fets escrita amb por i temor per les conseqüències per un col·legiat que sap que si diu la veritat serà represaliat. El títol de l'article el manllevo de Shakespeare a Hamlet, obra cimera de la literatura universal i no és exagerat. La pudor a falsedat a Madrid no és casual, és sistèmica, un poder general corrupte en tot.S'estén per totes les administracions de l'Estat. Res més evident és trobar-la campant a posteriori a l'Atlético-Barça. No per convertir la víctima, Neymar, en culpable –en aquests casos, la demagògia de la caverna hi té la mà trencada–, sinó per l'absència escandalosa d'actuació de les instàncies esportives per evitar la violència. L'acció d'Arda Turan és vergonyosa i inacceptable. L'intent d'agredir el linier llençant-li la bota ha donat la volta al món. No fer res va contra el futbol, contra la Lliga, contra l'esport i contra el prestigi de tot l'Estat. Es pot enganyar un i molts, com passa amb tanta gent de bona fe del Real Madrid i l'Atlético, però és impossible enganyar tothom. El Real Madrid és l'equip del món més engrandit per una dictadura sanguinària i els governs corruptes posteriors, però bé farà l'Atlético de no seguir ni acceptar fer de bufó ni comparsa seu. Tots els seus seguidors honestos, fora de feixistes i violents, saben que no castigar una tal acció és una barbaritat que els omple de sospites. Això sí que fa una pudor que mai més no s'esborra.