El nivell de descrèdit de la justícia a la capi­tal de l'Estat espa­nyol clama al cel. No queda altra instància als cata­lans, tam­poc als espa­nyols que no viuen a l'ombra del poder. Par­lant de fut­bol, s'ha produït en pocs dies una vio­lació sis­temàtica del con­cepte del dret més ele­men­tal: espe­rar que els jut­ges facin la seva feina. Quin ha estat el dic­ta­men de la sanció apli­cada a Cris­ti­ano Ronaldo per l'agressió o la con­ducta vio­lenta ante­rior i la burla vers el públic de Còrdova en ser expul­sat? En fer només cas de l'acta arbi­tral, dos par­tits. Una redacció dels fets escrita amb por i temor per les con­seqüències per un col·legiat que sap que si diu la veri­tat serà repre­sa­liat. El títol de l'arti­cle el man­llevo de Shakes­pe­are a Ham­let, obra cimera de la lite­ra­tura uni­ver­sal i no és exa­ge­rat. La pudor a fal­se­dat a Madrid no és casual, és sistèmica, un poder gene­ral cor­rupte en tot.S'estén per totes les admi­nis­tra­ci­ons de l'Estat. Res més evi­dent és tro­bar-la cam­pant a poste­ri­ori a l'Atlético-Barça. No per con­ver­tir la víctima, Ney­mar, en cul­pa­ble –en aquests casos, la demagògia de la caverna hi té la mà tren­cada–, sinó per l'absència escan­da­losa d'actu­ació de les instàncies espor­ti­ves per evi­tar la violència. L'acció d'Arda Turan és ver­go­nyosa i inac­cep­ta­ble. L'intent d'agre­dir el linier llençant-li la bota ha donat la volta al món. No fer res va con­tra el fut­bol, con­tra la Lliga, con­tra l'esport i con­tra el pres­tigi de tot l'Estat. Es pot enga­nyar un i molts, com passa amb tanta gent de bona fe del Real Madrid i l'Atlético, però és impos­si­ble enga­nyar tot­hom. El Real Madrid és l'equip del món més engran­dit per una dic­ta­dura san­guinària i els governs cor­rup­tes poste­ri­ors, però bé farà l'Atlético de no seguir ni accep­tar fer de bufó ni com­parsa seu. Tots els seus segui­dors hones­tos, fora de fei­xis­tes i vio­lents, saben que no cas­ti­gar una tal acció és una bar­ba­ri­tat que els omple de sos­pi­tes. Això sí que fa una pudor que mai més no s'esborra.