Opinió

Un club entre seleccions

Ja sé que
les normes
ho permeten, però el més normal és que els que fitxin jugadors d'arreu del món siguin
els clubs, no les seleccions

La història de l'esport està plena de seleccions que han competit molt per sobre del que se n'esperava quan han jugat a casa. Una preparació més dura i intensa que mai, la motivació de jugar davant l'afició pròpia i els cops de mà dels àrbitres a l'equip de casa acostumen a ser els factors determinants en aquestes actuacions sorprenents.

El subcampionat que ha aconseguit la selecció de Qatar en el mundial d'handbol entraria de ple dret en el capítol dels resultats més sorprenents i inesperats de la història de l'esport. No em sembla que es pugui qualificar de cap més manera que una selecció que havia acabat vintena –de 24– en el mundial anterior, disputat només dos anys abans, passi a ser la subcampiona en el mundial que ha jugat al seu país. En el subcampionat de Qatar, a més dels factors esmentats abans –preparació, motivació i àrbitres–, hi hauríem d'afegir els fitxatges. Que les seleccions fitxin jugadors d'altres països no és nou ni excepcional, però el que ha fet Qatar en el seu mundial ha superat tots els rècords, especialment pel resultat obtingut. Dels setze jugadors que ha dirigit Valero Rivera només sis són nascuts a Qatar. També hi havia un egipci, un francès, un cubà, un espanyol, un tunisià, dos bosnians i tres montenegrins. Una selecció que, evidentment, complia les normes de la federació internacional (IHF), però que incomplia de totes totes el suposat esperit de les competicions de seleccions esportives: que els països s'enfrontin amb els seus millors esportistes. Fa dos anys, en el mundial que es va acabar al Palau Sant Jordi de Barcelona, Qatar va jugar sense pràcticament fitxatges –l'egipci Hassan Mabrouk, que és un dels dos que han repetit el 2015 de la selecció del 2013–, i va ser vintena. Un resultat semblant al del mundial del 2003 (16a), del 2005 (21a) i del 2007 (23a).

Què hauria fet Qatar en el seu mundial sense fitxatges i amb Valero Rivera a la banqueta? No hi ha cap dubte que el seu millor resultat de sempre, però sense Saric a la porteria i el cubà Capote i el montenegrí Markovic a la pista, no hauria arribat on ha arribat. Valero Rivera diu que no ha tingut un xec en blanc a l'hora de fer l'equip i que no ha tingut cracs, excepte Saric. Perquè no ha pogut, afegiria jo, ja que per poder fitxar algú cal que no hagi jugat amb la seva selecció en tres anys. La selecció que ha format Valero Rivera és un gran equip. Ho ha demostrat a la pista, però el lloc del grup de jugadors que dirigeix el tècnic català no hauria de ser un campionat del món de seleccions. Ja sé que les normes de la IHF ho permeten, però el més normal és que els que fitxin jugadors d'arreu del món siguin els clubs, no les seleccions. La selecció de Qatar ha estat un club jugant contra seleccions. Amb fitxatges i més entrenaments i conjunció, i així ha arribat fins al subcampionat. Tinc moltes ganes de veure què faran en els propers campionats.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)