Les casu­a­li­tats exis­tei­xen; una vida plena de casu­a­li­tats, no. A la vista dels desen­llaços, la gestió de les últi­mes jun­tes direc­ti­ves del Barça és mani­fes­ta­ment millo­ra­ble, però avui no penso gas­tar-hi ni una rat­lla més. Perquè crec que fer-ho és tre­ba­llar en fals. Tota la judi­ci­a­lit­zació –ordinària i espor­tiva– en què s'ha con­ver­tit el que­fer diari del club fa impos­si­ble man­te­nir un debat serè al vol­tant de la gestió. Sem­pre hi haurà qui no sabrà, no voldrà o no li con­vindrà sepa­rar les coses i argu­men­tarà que la denúncia de com­plot fàctic espa­nyol que va fer el pre­si­dent Bar­to­meu dimarts –ja era hora– és una cor­tina de fum per tapar-se les ver­go­nyes.

Hi ha qui ha trac­tat de “dèbils men­tals” els que sos­te­nim l'existència d'una per­se­cució estruc­tu­rada con­tra el club. Jo ho veig al revés. Crec que el dipu­tat Cos­cu­bi­ela és còmplice de la putre­facció de l'estat de dret que diu que defensa. I els que s'empa­ren en el res­pecte a les deci­si­ons judi­ci­als, uns enco­bri­dors. Ja n'hi ha prou.

No queda bé citar-se a un mateix, però l'heme­ro­teca m'avala. Ja fa un any que vaig escriure que rere la per­se­cució al Barça hi havia un atac al país. “Des­pres­ti­gi­ant el Barça es vol debi­li­tar el procés.” Òbvi­a­ment, els fets em fan cos­tat, dia a dia. Mesos més tard hi vaig insis­tir a propòsit del que va publi­car Inter­viu al vol­tant d'un informe de l'Estat espa­nyol que asse­gu­rava que una posició activa del Barça en el movi­ment inde­pen­den­tista influi­ria en un 30% dels votants. “Hem de ser cons­ci­ents que els res­sorts del poder espa­nyol han pres nota i no s'esta­ran qui­ets. Ja ens podem anar pre­pa­rant per a una tem­po­rada 2014/15 encara més judi­ci­a­lit­zada, més sòrdida.” Fil per randa.

“Hem de ser més pul­cres que ningú o ens encalçaran.” Un altre vati­cini acom­plert. En l'afer FIFA, la pul­cri­tud en el fons no es va cor­res­pon­dre amb la forma, i el Barça ha lle­pat. En el fit­xatge de Ney­mar, Bar­to­meu sosté que és impe­ca­ble, fins i tot després d'haver fet revi­sar dimarts, per enèsima vegada, tota la docu­men­tació. I ha estat impu­tat a la velo­ci­tat de la llum per un jutge de (i del) Madrid en un afer fis­cal –ara con­ver­tit en penal– en què el Barça ha fet un dipòsit per cobrir fins i tot l'esce­nari més des­fa­vo­ra­ble, que no es va posar en marxa per cap diligència d'Hisenda i que la mateixa Agència Tri­butària ja donava per tan­cat. I amb una impu­tació que ha fet riure els que hi ente­nen.

Pre­va­rica el jutge Ruz? Mirem-nos-ho. Hi ha un altre poder que no és el judi­cial al dar­rere? Bé que ho sem­bla, que a l'Estat espa­nyol la sepa­ració de poders és dina­mi­tada un munt de vega­des. Se li bus­quen les pes­si­go­lles al Barça perquè la Via Cata­lana va pas­sar pel Camp Nou? Se'l per­se­gueix perquè l'11 de Setem­bre va jugar amb la samar­reta de la senyera? Pel que es canta cada minut 17.14? Pel Con­cert per la Lli­ber­tat al Camp Nou? Per haver-se adhe­rit –tard– al Pacte Naci­o­nal pel Dret a Deci­dir? Perquè Piqué i Xavi van anar a la V? Perquè els direc­tius van votar el 9-N? Sem­bla una obvi­e­tat. Però per desac­ti­var-ho, per desem­mas­ca­rar tota la por­que­ria, a Bar­to­meu li cal més que una entre­vista a can Cuní o a can Canut per dir que està empre­nyat. Li cal una roda de premsa amb una prova o un tes­ti­moni que cor­ro­bori el que denun­cia. Només nete­jant la por­que­ria que tiren des de fora es podrà saber si n'hi ha a casa.