Les casualitats existeixen; una vida plena de casualitats, no. A la vista dels desenllaços, la gestió de les últimes juntes directives del Barça és manifestament millorable, però avui no penso gastar-hi ni una ratlla més. Perquè crec que fer-ho és treballar en fals. Tota la judicialització –ordinària i esportiva– en què s'ha convertit el quefer diari del club fa impossible mantenir un debat serè al voltant de la gestió. Sempre hi haurà qui no sabrà, no voldrà o no li convindrà separar les coses i argumentarà que la denúncia de complot fàctic espanyol que va fer el president Bartomeu dimarts –ja era hora– és una cortina de fum per tapar-se les vergonyes.

Hi ha qui ha tractat de “dèbils mentals” els que sostenim l'existència d'una persecució estructurada contra el club. Jo ho veig al revés. Crec que el diputat Coscubiela és còmplice de la putrefacció de l'estat de dret que diu que defensa. I els que s'emparen en el respecte a les decisions judicials, uns encobridors. Ja n'hi ha prou.

No queda bé citar-se a un mateix, però l'hemeroteca m'avala. Ja fa un any que vaig escriure que rere la persecució al Barça hi havia un atac al país. “Desprestigiant el Barça es vol debilitar el procés.” Òbviament, els fets em fan costat, dia a dia. Mesos més tard hi vaig insistir a propòsit del que va publicar Interviu al voltant d'un informe de l'Estat espanyol que assegurava que una posició activa del Barça en el moviment independentista influiria en un 30% dels votants. “Hem de ser conscients que els ressorts del poder espanyol han pres nota i no s'estaran quiets. Ja ens podem anar preparant per a una temporada 2014/15 encara més judicialitzada, més sòrdida.” Fil per randa.

“Hem de ser més pulcres que ningú o ens encalçaran.” Un altre vaticini acomplert. En l'afer FIFA, la pulcritud en el fons no es va correspondre amb la forma, i el Barça ha llepat. En el fitxatge de Neymar, Bartomeu sosté que és impecable, fins i tot després d'haver fet revisar dimarts, per enèsima vegada, tota la documentació. I ha estat imputat a la velocitat de la llum per un jutge de (i del) Madrid en un afer fiscal –ara convertit en penal– en què el Barça ha fet un dipòsit per cobrir fins i tot l'escenari més desfavorable, que no es va posar en marxa per cap diligència d'Hisenda i que la mateixa Agència Tributària ja donava per tancat. I amb una imputació que ha fet riure els que hi entenen.

Prevarica el jutge Ruz? Mirem-nos-ho. Hi ha un altre poder que no és el judicial al darrere? Bé que ho sembla, que a l'Estat espanyol la separació de poders és dinamitada un munt de vegades. Se li busquen les pessigolles al Barça perquè la Via Catalana va passar pel Camp Nou? Se'l persegueix perquè l'11 de Setembre va jugar amb la samarreta de la senyera? Pel que es canta cada minut 17.14? Pel Concert per la Llibertat al Camp Nou? Per haver-se adherit –tard– al Pacte Nacional pel Dret a Decidir? Perquè Piqué i Xavi van anar a la V? Perquè els directius van votar el 9-N? Sembla una obvietat. Però per desactivar-ho, per desemmascarar tota la porqueria, a Bartomeu li cal més que una entrevista a can Cuní o a can Canut per dir que està emprenyat. Li cal una roda de premsa amb una prova o un testimoni que corrobori el que denuncia. Només netejant la porqueria que tiren des de fora es podrà saber si n'hi ha a casa.