Segurament, Josep Maria Bartomeu no diu cap mentida quan parla de mans negres, maniobres orquestrades pels poders de l'Estat i processos judicials accelerats a conveniència contra el Barça. Però tot i saber que el president blaugrana parla d'un marc d'assetjament que no és difícil reconèixer com a real, les seves raons són hipòcrites, interessades i oportunistes, al servei del paisatge que ara li convé pintar-se a mida. La denúncia blaugrana de la mà negra que l'Estat espanyol estén sobre tot el que és susceptible de catalanitat seria creïble si, en comptes de fer de teló de fons del cas Neymar, fos ferma des del juliol del 2010, el mateix mes que l'actual junta, amb Rosell al capdavant, va prendre possessió i el procés nacional va deixar de tenir marxa enrere amb la sentència de l'Estatut. El Barça va obrir l'estadi a la Via Catalana i al Concert per la Llibertat i ha jugat vestit amb les quatre barres, claus roents de Bartomeu a l'hora d'enumerar motius pels quals el club rep ara represàlies, però en aquests cinc anys és molt més llarga la llista del que esperàvem del Barça i que mai no ha arribat, ha estat tebi o s'ha fet massa de pregar. Per què el Barça no ha tingut tot el compromís amb el procés que per identitat i història n'esperàvem? Doncs per por de les represàlies. Per això, quan Bartomeu abona la teoria de la conspiració, més que cridar tots a l'una que des de Madrid deixin en pau el Barça, com ell voldria, el que cal exigir és que tant els que encara governen el club com els que ho volen fer s'apuntin bé la lliçó que la mà negra, sigui real o no, ens serveix en safata. No val la pena renunciar mai a exercir cap compromís amb el teu poble, amb el teu país, per temor de cap represàlia. Al final, pel que ets i el que representes, seràs represaliat igualment. I quan demanis ajuda i comprensió, aquells a qui t'adrecis no et creuaran. Perquè són els mateixos de qui et vas apartar perquè no passés el que ara et va bé dir que passa.