Els números són freds però a la vegada són indicatius. I en esports com el bàsquet, en què les estadístiques tenen, tant en l'aspecte individual com col·lectiu, un pes específic molt important, encara ho són més.

El Barça de bàsquet ha jugat fins ara aquesta temporada trenta-cinc partits oficials, comptant lliga ACB i Eurolliga, dels quals només ha pogut comptar amb Juan Carlos Navarro en catorze d'aquests. Amb el capità a la pista, el Barça només ha perdut dos partits, mentre que sense ell ha encaixat vuit derrotes, l'última de les quals aquest dijous passat a Madrid de forma clara i contundent.

Vol dir això que el Barça de bàsquet segueix tenint una excessiva dependència de Navarro tot i el pas dels anys? És evident que Navarro és un jugador diferent que segurament tothom situaria entre els millors d'Europa d'aquest segle i que és difícil trobar-li un substitut. Però també és veritat que no deixa de ser preocupant per a un equip com el blaugrana que vagi passant el temps i no hagi pogut trobar solucions cada cop que no ha pogut comptar amb el capità, absències que, per lògica, cada cop són més freqüents.

Tant de bo puguem veure força més temps Navarro en acció, però algun dia això no serà així, i conscient de la complicació que suposa trobar-li un relleu, crec que el Barça hauria d'anar rumiant, si no ho ha fet ja, com poder superar aquest obstacle. Ja sé que de Navarro en surt un molt de tant en tant i que hi ha jugadors que són irrepetibles, però el bàsquet per sobre de tot és un esport d'equip, i si no es poden trobar solucions individuals cal buscar-les de forma col·lectiva.

No seria just, però, no reconèixer que bona part dels mals resultats del Barça d'aquesta temporada han arribat no només amb la baixa de Navarro sinó també amb la d'Oleson i fins i tot d'Abrines. Massa absències de jugadors que ocupen posicions semblants i que són fonamentals en el tir exterior.

I tot això sense oblidar la defensa, un dels senyals d'identitat dels equips de Xavi Pascual, però que aquest any no acaba de rutllar. I aquest problema sí que no es pot justificar amb l'absència del gran capità.