Conspiranoia invertebrada
“Segurament hi ha certes persones o certs poders de l'Estat, que no els ha agradat coses que passen en el Barça, no els agrada, potser, que portem jugadors, no els agrada, potser, que tinguem tants èxits, vés a saber què és, perquè al final tot això només són indicis, no en tinc cap prova.” Ho va estar repetint dimarts en bucle i durant tres quarts d'hora el president del Barça com a rèplica a la seva imputació. En una televisió privada, que aquí s'aprofita tot, i si se li serveix una exclusiva al grup mediàtic favorit de la junta, matem dos pardals d'un tret. Potser és el menys indigne de tot plegat.
Han vist quina prosa? Els “segurament”, “certs” i “potser” com a nucli del discurs. Invertebrat, doncs. Els poders de l'Estat són l'executiu, el legislatiu i el judicial, i “certs” és plural: Bartomeu en va acusar mínim dos de tres, de conspirar contra el Barça; el 67%. Però no esperin precisions. Fins i tot quan l'entrevistador va traduir “certs clubs” per Real Madrid i “certes persones” per Florentino Pérez, l'imputat va eludir citar-los; millor que altres ho facin per ell. Tot va ser així, i pur decorat inconsistent. Quan va sentenciar, rotund, que el Barça ha de dir prou i l'entrevistador li va preguntar quines accions prendrà, la resposta va ser que declararà davant del jutge. Va reiterar acusacions gravíssimes, per les quals cal alguna cosa més que potsers, seguraments i bombolles de sabó, perquè implicarien delictes del fiscal i el jutge –davant del qual ja veurem si s'atreveix a repetir-ho, tot plegat–, mentre admetia, incendiari amb focs d'artifici, no tenir cap evidència. Per esquitxar, ja se sap, proves no en calen. Ves per on, Bartomeu reclamant a crits un cineasta que li faci un Ciutat morta, i a can Godó, tan poc sensible a clams antisistèmics.
El contrast el posaven el mateix dia els japonesos destituint el seleccionador Aguirre, també imputat, només. I no per codis d'honor samurais ni gaites, sinó per un criteri més prosaic: evitar que la seva situació afecti la selecció. Que Bartomeu sigui conseqüent amb el fet que la seva situació i el seu discurs poden afectar l'equip deu ser demanar massa. I potser també pretendre que es limiti a mossegar-se la llengua, defensar-se com cal i on toca i, si l'absolen, querellar-se després per prevaricació o el que toqui contra qui toqui. Ja el van sentir, l'impecable: que ho han fet “tot bé” i que no té sentit que l'encausin per un tema “interpretatiu”. Que és el que aquesta junta –amb ell no encara de president però ja remenant cireres– va fer amb Laporta. Saben? Alguns vam aprendre al primer intent que el mantra que el profe ens tenia mania no colava, a casa. Però hi ha canalla educada en altres valors. I veient la reacció de tants culers disposats a fer costat a Bartomeu i la seva conspiranoia, entre els quals no falten els indignats amb els polítics imputats i presumptes que no pleguen, no sobta que els malcriats creguin que el truc encara els funciona.