L'Espanyol jugarà demà a San Mamés el partit més important dels últims nou anys. Ens hem de remuntar a la final de la UEFA de Glasgow, el 2007, per reviure aquelles emocions adolescents, aquell pessigolleig a l'estómac, aquell pelegrinatge cap a Hampden Park. Demà no es juga una final sinó una primera part del pròleg de la final. L'Espanyol ha remat, i molt, per arribar fins aquí. Dels quatre equips que hi ha vius en la copa és el que ha tingut el quadre més complicat. Eliminar València i Sevilla, quart i cinquè de la lliga, no és una empresa fàcil i, vistos els problemes socioeconòmics en què viu submergida la institució blanc-i-blava, aquesta trajectòria és sinònim de superació, d'orgull i d'autoestima. L'Espanyol no era favorit a res i ja s'ha plantat a les semifinals. A priori, l'Athletic Club és un rival més tou que andalusos i valencians, però tot pot passar en una eliminatòria de copa. Res està escrit i tot està per fer. El més important és que l'Espanyol i la seva afició –700 seguidors es desplaçaran a Bilbao– s'han de prendre aquesta eliminatòria com un premi per somniar, però per damunt de tot per disfrutar i gaudir. Qualsevol periquito hauria signat ser a les semifinals fa tot just un mes, independentment de com acabarà aquest penúltim capítol. És un moment per sentir orgull de pertinença a uns colors, a una manera de fer, a una manera d'entendre el futbol i posar en relleu la imatge de marca blanc-i-blava. El patiment, la melancolia i el dolor sembla que impregnen de manera rutinària l'ADN del club. Demà és un dia majestuós i que fa grans els clubs. Només és una semifinal, però per als seguidors de l'Espanyol és una porta per a la il·lusió i l'esperança. Un instant per creure que, enmig de les calamitats, hi ha arguments sòlids i de pes per lluitar per objectius importants i no sentir-se arraconats en la mediocritat. Demà és un dia per situar-se, de nou, en el mapa del futbol estatal i recordar que l'Espanyol té molt a dir i a transmetre des de la seva humilitat, però amb coratge i sacrifici com la majoria dels mortals.