Ara toca gaudir del moment

L'Espa­nyol jugarà demà a San Mamés el par­tit més impor­tant dels últims nou anys. Ens hem de remun­tar a la final de la UEFA de Glas­gow, el 2007, per reviure aque­lles emo­ci­ons ado­les­cents, aquell pes­si­go­lleig a l'estómac, aquell pele­gri­natge cap a Hamp­den Park. Demà no es juga una final sinó una pri­mera part del pròleg de la final. L'Espa­nyol ha remat, i molt, per arri­bar fins aquí. Dels qua­tre equips que hi ha vius en la copa és el que ha tin­gut el qua­dre més com­pli­cat. Eli­mi­nar València i Sevi­lla, quart i cinquè de la lliga, no és una empresa fàcil i, vis­tos els pro­ble­mes soci­o­e­conòmics en què viu sub­mer­gida la ins­ti­tució blanc-i-blava, aquesta tra­jectòria és sinònim de superació, d'orgull i d'auto­es­tima. L'Espa­nyol no era favo­rit a res i ja s'ha plan­tat a les semi­fi­nals. A pri­ori, l'Ath­le­tic Club és un rival més tou que anda­lu­sos i valen­ci­ans, però tot pot pas­sar en una eli­mi­natòria de copa. Res està escrit i tot està per fer. El més impor­tant és que l'Espa­nyol i la seva afició –700 segui­dors es des­plaçaran a Bil­bao– s'han de pren­dre aquesta eli­mi­natòria com un premi per som­niar, però per damunt de tot per dis­fru­tar i gau­dir. Qual­se­vol peri­quito hau­ria sig­nat ser a les semi­fi­nals fa tot just un mes, inde­pen­dent­ment de com aca­barà aquest penúltim capítol. És un moment per sen­tir orgull de per­ti­nença a uns colors, a una manera de fer, a una manera d'enten­dre el fut­bol i posar en relleu la imatge de marca blanc-i-blava. El pati­ment, la melan­co­lia i el dolor sem­bla que impreg­nen de manera rutinària l'ADN del club. Demà és un dia majestuós i que fa grans els clubs. Només és una semi­fi­nal, però per als segui­dors de l'Espa­nyol és una porta per a la il·lusió i l'espe­rança. Un ins­tant per creure que, enmig de les cala­mi­tats, hi ha argu­ments sòlids i de pes per llui­tar per objec­tius impor­tants i no sen­tir-se arra­co­nats en la medi­o­cri­tat. Demà és un dia per situar-se, de nou, en el mapa del fut­bol esta­tal i recor­dar que l'Espa­nyol té molt a dir i a trans­me­tre des de la seva humi­li­tat, però amb coratge i sacri­fici com la majo­ria dels mor­tals.