La Premier League acaba de signar un contracte amb les plataformes Sky i BT Sport pel qual aquestes pagaran 5.173 milions de lliures –uns 7.000 milions d'euros– pels drets del partits entre el 2016 i el 2019, un 70 % més que en l'acord vigent. D'aquesta manera, el campió de la lliga cobrarà més de 200 milions cada temporada i el cuer, uns 130 milions. Unes xifres que són el triple del que actualment es paga pels drets de la lliga espanyola. Uns drets que estan en fase de negociació, però que amb les dades actuals fan que dos gegants com el Barça i el Real Madrid cobrin, actualment, si fa no fa, el mateix que cobrarà el cuer de la Premier a partir del 2016.

No és la meva intenció discutir ara sobre el repartiment dels ingressos pels drets televisius que es fan en les diverses lligues i si són justos o no –que no ho són–. El que provoca aquestes línies és haver escoltat diversos tertulians posant aquest repartiment de drets a Anglaterra, o el sistema que es fa en les lligues professionals dels Estats Units, com els exemples per fer unes lligues més competides i amb vencedors diversos. Més que res perquè un simple cop d'ull a les dades ens indiquen que no és veritat.

La Premier League ha tingut quatre campions diferents en els últims quinze anys, tres en els últims deu anys i tres en els últims cinc anys. Unes xifres no gaire allunyades de les de la lliga espanyola, en què el repartiment dels diners és radicalment diferent: cinc campions diferents en els últims quinze anys, tres en els últims deu i tres en els últims cinc. A Alemanya, les xifres tampoc no varien gaire: cinc en quinze, tres en deu i dos en cinc. I a Itàlia? Doncs cinc campions diferents en els últims quinze anys, tres en els últims deu i tres en els últims cinc anys. Com es pot observar, unes xifres quasi calcades en les quatre grans lligues de futbol europees.

I què passa als Estats Units? L'NBA és la lliga més popular a Catalunya i es posa com a exemple d'igualtat. Potser sí, però tampoc tant. En els últims quinze anys, sis equips diferents han estat campions en l'NBA, cinc els últims deu anys i quatre en els últims cinc. Millors xifres que en les lligues europees de futbol, però tampoc tant. Que hi hagi cada any vuit equips que puguin guanyar l'NBA no vol dir hi hagi tants campions diferents. En el futbol americà (NFL), hi ha hagut deu campions diferents en els últims quinze anys, vuit en els últims deu i cinc campions diferents –ningú ha repetit títol– en els últims cinc. En l'hoquei sobre gel (NHL) i el beisbol (MLB), les xifres són semblants –15-10, 10-7 i 5-3 en l'NFL i 15-8, 10-6 i 5-3 en l'MLB.

Diuen que els diners no donen la felicitat, però que hi ajuden. Traslladat a l'esport, els diners no asseguren els títols, però hi ajuden. I les dades acostumen a contradir moltes idees que tenim guardades en un raconet, sense actualitzar-les gaire sovint.