Els diners de la TV i la igualtat

La Pre­mier Lea­gue acaba de sig­nar un con­tracte amb les pla­ta­for­mes Sky i BT Sport pel qual aques­tes paga­ran 5.173 mili­ons de lliu­res –uns 7.000 mili­ons d'euros– pels drets del par­tits entre el 2016 i el 2019, un 70 % més que en l'acord vigent. D'aquesta manera, el campió de la lliga cobrarà més de 200 mili­ons cada tem­po­rada i el cuer, uns 130 mili­ons. Unes xifres que són el tri­ple del que actu­al­ment es paga pels drets de la lliga espa­nyola. Uns drets que estan en fase de nego­ci­ació, però que amb les dades actu­als fan que dos gegants com el Barça i el Real Madrid cobrin, actu­al­ment, si fa no fa, el mateix que cobrarà el cuer de la Pre­mier a par­tir del 2016.

No és la meva intenció dis­cu­tir ara sobre el repar­ti­ment dels ingres­sos pels drets tele­vi­sius que es fan en les diver­ses lli­gues i si són jus­tos o no –que no ho són–. El que pro­voca aques­tes línies és haver escol­tat diver­sos ter­tu­li­ans posant aquest repar­ti­ment de drets a Angla­terra, o el sis­tema que es fa en les lli­gues pro­fes­si­o­nals dels Estats Units, com els exem­ples per fer unes lli­gues més com­pe­ti­des i amb ven­ce­dors diver­sos. Més que res perquè un sim­ple cop d'ull a les dades ens indi­quen que no és veri­tat.

La Pre­mier Lea­gue ha tin­gut qua­tre cam­pi­ons dife­rents en els últims quinze anys, tres en els últims deu anys i tres en els últims cinc anys. Unes xifres no gaire allu­nya­des de les de la lliga espa­nyola, en què el repar­ti­ment dels diners és radi­cal­ment dife­rent: cinc cam­pi­ons dife­rents en els últims quinze anys, tres en els últims deu i tres en els últims cinc. A Ale­ma­nya, les xifres tam­poc no varien gaire: cinc en quinze, tres en deu i dos en cinc. I a Itàlia? Doncs cinc cam­pi­ons dife­rents en els últims quinze anys, tres en els últims deu i tres en els últims cinc anys. Com es pot obser­var, unes xifres quasi cal­ca­des en les qua­tre grans lli­gues de fut­bol euro­pees.

I què passa als Estats Units? L'NBA és la lliga més popu­lar a Cata­lu­nya i es posa com a exem­ple d'igual­tat. Pot­ser sí, però tam­poc tant. En els últims quinze anys, sis equips dife­rents han estat cam­pi­ons en l'NBA, cinc els últims deu anys i qua­tre en els últims cinc. Millors xifres que en les lli­gues euro­pees de fut­bol, però tam­poc tant. Que hi hagi cada any vuit equips que puguin gua­nyar l'NBA no vol dir hi hagi tants cam­pi­ons dife­rents. En el fut­bol ame­ricà (NFL), hi ha hagut deu cam­pi­ons dife­rents en els últims quinze anys, vuit en els últims deu i cinc cam­pi­ons dife­rents –ningú ha repe­tit títol– en els últims cinc. En l'hoquei sobre gel (NHL) i el beis­bol (MLB), les xifres són sem­blants –15-10, 10-7 i 5-3 en l'NFL i 15-8, 10-6 i 5-3 en l'MLB.

Diuen que els diners no donen la feli­ci­tat, però que hi aju­den. Tras­lla­dat a l'esport, els diners no asse­gu­ren els títols, però hi aju­den. I les dades acos­tu­men a con­tra­dir mol­tes idees que tenim guar­da­des en un raco­net, sense actu­a­lit­zar-les gaire sovint.