De ben petita ja anava en moto. Ho havia de fer d'amagat. Prenia la moto al seu germà sense que ho sabessin els seus pares. No tenia cap altre remei. És una noia. I si va voler competir ho va haver de fer contra els nois. Les motos no estaven fetes per a les noies, encara que Laia Sanz s'ha encarregat de demostrar tot el contrari. Ho va fer amb persistència i determinació i amb el suport familiar atesa la incomprensió que sol aparèixer si algú va a contracorrent. És el seu cas. Qui té la voluntat té la força. És la complicitat amb el seu pare. Laia Sanz ho té molt clar. El seu pare li recorda sovint. Ho té sempre present quan competeix i és el motor que la fa tirar endavant en el moment de pilotar. Per finançar una trajectòria en el món del motor, o ho fas amb patrocinadors i cobrint les despeses o cal gratar-se la butxaca en els inicis i hipotecar-se de veritat. La Laia va tenir i té el suport i l'acompanyament familiar. Ara té patrocinadors que veuen molt rendible la feina i l'autoritat de la Laia damunt la moto, ja sigui fent trial, enduro o raids. S'ha guanyat l'autoritat i el respecte de tothom de la professió. Ella ho ha fet. Cada dia. En cada competició. Guanya títols a dojo. En cada modalitat que participa. En té una cinquantena entre mundials, campionats d'Europa i d'Espanya.

El reconeixement de l'esport femení pren cada dia més força. S'ho guanya a pols. De fets aïllats i accions personals passem, malgrat el poc suport que reben sovint, a gestes importants que llueixen el talent en esports com el tennis i el bàsquet o l'handbol, la natació i el waterpolo. I n'hi ha d'altres. Ara i abans. Accions individuals o col·lectives que apareixen sovint com bolets aïllats i que només es justifiquen o tenen continuïtat per l'esforç i el treball continuat exclusivament de les seves protagonistes.

El cas de Laia Sanz és similar. És conscient que la seva feina i que els seus títols serveixen i haurien de servir per obrir a altres dones el camí de l'esport del motor i de qualsevol àmbit esportiu. En moltes ocasions, ha estat l'única competidora en un món d'homes. En les seves primeres participacions en el Dakar, acabar ja era un èxit. Un autèntic repte. Ara acabar novena de la general també ha estat un èxit. Un gran èxit. S'ha guanyat la consideració professional de tothom. És la millor classificació en motos d'una dona en el Dakar. En cotxes, una dona ja l'ha guanyat en una ocasió. Ella explica a qui la vol escoltar que és molt difícil que algun dia guanyi el Dakar. Descarta aconseguir-ho en motos per qüestions físiques. Argumenta que és conscient de les seves pròpies limitacions. Els seus rivals no s'ho acaben de creure. Sap competir. Domina l'ofici. Segur que al principi de la seva trajectòria esportiva s'ha bellugat molts cops amb uns recursos molt limitats. Ara té a l'abast comoditats i facilitats que altres pilots segur que enyoren. Sap que és un luxe anar pel món amb un equip oficial. Tot plegat és un reconeixement al seu talent i als seus resultats. Ella el té. També pel Dakar.

Queda relativament lluny el dia que Laia Sanz va guanyar un campionat cadet. Tots els participants eren nois. Tots menys ella. Ara no li fa res competir amb ells i contra ells. En el Dakar tampoc li fa res afrontar un grapat de quilòmetres posant a prova la seva capacitat física. Ella no es cansa de dir que sempre pensa a millorar. És valenta. Sap que té molta feina a fer. No li fa por donar gas a fons valorant totes les possibilitats que té i assumint els mínims riscos possibles. Els reptes continuen.