Els últims anys, una de les coses que ha fet que l'ACB es convertís gairebé en una lliga tancada ha estat el cànon que cal pagar per poder-hi jugar un cop un club ha assolit l'ascens a la pista. En època de crisi, però, assumir un cànon (a fons perdut) d'uns 3,5 milions d'euros i, a part, haver de cobrir un pressupost que per mínim que sigui ha de ser d'uns 2 milions d'euros és molt difícil. Entre una cosa i una altra, disputar l'ACB vol dir tenir 5,5 milions d'euros, una quantitat prohibitiva. A hores d'ara, el Burgos, que va pujar esportivament parlant el curs passat i que hi va acabar renunciant, el Palència –campió de la copa LEB Or– i altres ex-ACB com el Breogán, l'Ourense i el Valladolid es podrien estar plantejant seriosament l'opció de fer el salt a l'ACB si aconsegueixen esportivament parlant l'ascens. Per què? Perquè se'n volen canviar les condicions. Una de les possibilitats que es van plantejar en les últimes reunions dels clubs ACB va ser rebaixar el cànon que s'ha de pagar per entrar en la competició. Però ràpidament es va descartar l'opció per dues coses: la primera perquè clubs com el MoraBanc Andorra, que ha assumit aquest cost fa només quatre mesos, demanaria, com és lògic, un retorn d'una part perquè voldria igualtat de condicions. L'altre fet que ho fa inviable és que els equips que baixen de l'ACB a la LEB Or reben uns diners pel descens. Ara mateix, l'ACB no té físicament els diners per poder assumir aquest pagament i, per tant, els treuen dels diners que paga l'equip que puja. Quina opció s'ha trobat? Pagar el cànon en diversos anys. Això voldria dir assumir un cost d'uns 400.000 euros per temporada, una quantitat factible. Aquesta decisió, ni aprovada ni oficial, posa en alerta els equips de la zona baixa de l'ACB. Les últimes tres temporades han baixat esportivament a la LEB Or, tot i no haver acabat jugant-hi, el Manresa, en dues ocasions, el Valladolid, el Guipúscoa i l'Estudiantes.