Ben bé no sabem si vivim en una realitat paral·lela situada a Matrix, directament, o si el guió del que veiem ens ultrapassa, incapaços com som d'entendre'l. El que viu el Barça des de fa temps és tan enrevessat, tan increïble, que els nostres limitats recursos intel·lectuals no donen l'abast. Ens fem creus del que passa, i devem ser els únics. Sota aquesta anàlisi gens engrescadora, ja ens sembla rutinari contemplar la ració diària de l'inacabable espectacle sense entendre el sentit d'aquest continu despropòsit en què s'ha convertit la gestió del club des que manen els que manen. En sec, en inversemblants tombs de guió, igual et trobes un president del Barça davant l'Audiencia Nacional espolsant-se les puces de sobre, dient que ell no va negociar un fitxatge com a vicepresident esportiu que era, i assenyalant amb el dit de les responsabilitats el seu íntim amic i també antecessor en el càrrec. No havíem quedat que l'operació dels set contractes amb Neymar, per cert, s'havia realitzat d'acord amb la llei? Cal fugir d'estudi arriant aquesta coça al teu exíntim amic? Amb amics així, ja ho diu el tòpic, ningú no en precisa, d'enemics. D'entrada, per molta conxorxa, per molta mà negra i per molta mania que hi hagi, d'entrada tu no acabaràs declarant com a imputat davant del jutge Ruz si fas les coses bé, però es veu que això, sentit comú reduït a l'expressió més directa, no té cap importància. Les culpes, al Madrid, que tot ho tapa. Recurs etern. I tampoc, per les reaccions que comprovem a l'entorn, a ningú no li importa gens passar aquest tràngol dels tribunals ni viure i veure aquesta vergonyosa situació. Tant se val, endavant les atxes, bou o bèstia grossa. El cas és resistir al càrrec i vèncer al final per esgotament de la perplexa concurrència. Total, els de la boca oberta devem ser quatre gats arreplegats. A la majoria, el que faci Messi i s'ha acabat.

En aquest món oníric, inintel·ligible, no pots fitxar per una sanció de la FIFA –també part del complot tot i no residir a Madrid, pel que es veu– i te les empesques per muntar una comissió esportiva que mereix el qualificatiu de delirant. És a dir, no tindrà competències, no podrà fer res i d'aquí a quatre dies hi ha crida a les urnes, però els fas contracte d'un any i mig i els teus acòlits de la premsa còmplice comencen a parlar de Pogba i de Mata, dels hipotètics reforços, com si no passés res al marge de l'habitual rutina. Viure-ho per veure-ho, quedem tan admirats com astorats. Ja en campanya electoral, Bartomeu gira el club com un mitjó amb l'única intenció de fer-nos creure que no ha tingut cap responsabilitat en el desastre directiu dels darrers quatre anys i penca de valent per negar les males notícies escombrant-les sota la catifa. Prefereix presentar-nos un món de color de rosa, idíl·lic, impossible, amb l'única intenció de ser votat i perpetuar aquest desori. Serà el candidat imputat, una nova fórmula de buscar suport i complicitat entre la massa social. L'evidència mostra que a gairebé ningú li importa viure a Matrix ni que el Barça visqui situacions tan impensables com doloroses per al seu prestigi i trajectòria. Només hi ha una certesa: mentre entri la pilota, rai. Prou que ho saben i que se n'aprofiten des de la llotja.