Amb la semifinal de copa molt ben encarrilada després del 3 a 1 contra el Vila-real, al Barça li toca ara tenir el cap ben moblat, i concentrar-se en dos partits que poden ser els que el deixin a la pista de d'enlairament abans de començar el que pot ser el començament real de les aspiracions dels de Luis Enrique aquesta temporada. El que disputaran avui contra el Llevant i dissabte vinent contra el Màlaga en la lliga. Dos equips accessibles a priori, però dos partits que cal jugar sense entrebancs. Són molt més importants del que pot semblar, perquè marcaran el punt de partida cap a la lluita definitiva per les grans aspiracions de la temporada. Assolir aquests sis punts és transcendental per donar un bon impuls a la pugna pel lideratge de la lliga amb el Real Madrid, sense oblidar l'Atlético, i afrontar amb màxima convicció la tornada a la Champions contra el Manchester City. Per molt que el tècnic no ho vulgui admetre, l'equip ha assolit una notable millora. La major verticalitat de l'equip, la utilització dels espais, la velocitat i el joc al contraatac, no han fet oblidar el futbol de control, i la combinació està donant bons resultats. Això sí, la fragilitat defensiva és lògicament major, i malgrat que s'ha superat amb nota l'enfrontament amb un equip potent com és l'Atlético de Madrid, caldrà posar a prova el sistema a partir d'ara contra els grans equips europeus i contra el Real Madrid en el cada cop més proper clàssic que s'entreveu decisiu per a la lliga.

Un Madrid que, malgrat la victòria d'ahir contra el Deportivo que li permet mantenir el lideratge, va jugar sense pena ni glòria i evidencia que passa per moments difícils. Una justeta primera part i un desastrós començament de la segona meitat van mostrar totes les misèries de l'actual campió de la Champions contra un humil Deportivo que va tenir el gol a les botes d'Oriol Riera. Per important que siguin les baixes de Pepe i Ramos, la imatge d'ahir va ser una nova mostra de la baixa forma dels blancs, i també del malestar de l'afició del Bernabéu que en el millor dels casos va rebre l'equip amb indiferència i en el pitjor, amb xiulets concentrats paradoxalment en Casillas –que ahir va salvar més d'una ocasió– i Ancelotti, mentre que la rebuda a Cristiano Ronaldo va generar divisió d'opinions.

Els gols d'Isco –un dels pocs que es van salvar– i Benzema –Cristiano es va tornar a quedar sec– no amaguen que la d'ahir és una victòria que simplement tira la pilota de la crisi endavant. Els que esperaven una golejada, ni que fos per buscar el perdó de la graderia després del despropòsit de la desfeta en el derbi madrileny i la posterior polèmica festa de Cristiano, es van trobar amb una victòria sense gaire convicció. Només la falta de pes de rivals com ara el Dépor en la lliga o, com dimecres vinent, el Schalke 04 en la Champions permet a Ancelotti pensar a guanyar temps per reflexionar i mirar de recuperar aquella potència brutal amb què va començar la temporada i que ahir va continuar desapareguda.

El Barça ha de fer el seu camí, per descomptat. Però a ningú se li escapa que el Bernabéu ha deixat de ser una festa, i això sempre és una bona notícia per a un Barça que no pot donar oxigen al seu rival quan està contra les cordes, i per això la victòria contra el Llevant serà avui transcendental.