Petjades d'elefant
la Costa d'Ivori fa més de dues dècades
que és un dels equips importants
“Una tasca mai és massa feixuga per a un elefant”, sentencia un proverbi africà. I és que a l'Àfrica, la llei del més fort sempre s'acaba imposant tard o d'hora. La selecció nacional de la Costa d'Ivori, als jugadors de la quals s'anomena elefants, ha viscut uns últims anys de decepcions continuades. Tot i classificar-se per als tres últims mundials, mai ha passat de la primera fase tot i generar grans expectatives. Grups duríssims el 2006 i el 2010 van ser un obstacle insuperable fins i tot per als elefants. En el mundial del Brasil 2014 ho tenien a l'abast. Només necessitaven un empat contra Grècia per accedir als vuitens de final, però un penal infantil va permetre a Samaras trencar els somnis dels ivorians.
En la copa d'Àfrica de Nacions, la Costa d'Ivori fa més de dues dècades que és un dels equips importants. El 1992 van guanyar el títol contra Ghana en els penals. Des de llavors, múltiples intents sense èxit. El 2006 van arribar a la final contra el millor equip africà de l'era moderna: l'Egipte d'Aboutrika. Empat a 0 i, en la tanda de penals, adéu al somni dels ivorians. Lluny de rendir-se davant la tasca feixuga de repetir èxits, els elefants ho van seguir intentant. El 2012, amb un ventall de jugadors extraordinari, van arribar a la final contra Zàmbia, un equip amb només un futbolista jugant a Europa. Però Zokora, Kolo, Yaya, Gervinho, Drogba i companyia van tornar a caure en els penals. Després de l'últim mundial, Drogba va decidir deixar la selecció. Màxim golejador històric dels elefants i líder natural de l'equip, va accedir a deixar pas a talents joves com Doumbia i, sobretot, Wilfried Bony.
El 2015, amb el seleccionador que els va prendre el títol fa tres anys (Renard) han tornat a arribar a la final. Un altre cop contra Ghana, com el 1992. Vint-i-dos penals es van xutar per assignar el guanyador de la trigèsima edició de la copa d'Àfrica. El desenllaç va ser espectacular. Barry Copa, porter que havia perdut la titularitat en aquest torneig, va aturar l'últim penal ghanès i va marcar el seu. La Costa d'Ivori ho tornava a fer després de més de dues dècades. Els elefants han tornat a deixar la seva petjada.