Trucada de cobrament a destinació
El Barça ha tancat la cessió dels seus drets de televisió a una nova operadora, que no és cap altra que Telefónica. D'aquesta manera, trenca una llarga relació amb Jaume Roures, que explota aquests drets des de fa molts anys, primer com a directiu de TV3 i després ja com a empresari independent amb la fundació de Mediapro. Evidentment, enlloc està escrit que el senyor Roures hagi de tenir el dret a perpetuïtat sobre l'explotació televisiva del Barça. Però voldria fer algunes reflexions a l'entorn de l'operació que substitueix una empresa de matriu catalana per una d'espanyola.
El primer que em crida l'atenció és que, amb el soroll que hi ha al voltant del patrocini de la línia aèria d'un estat opressor com Qatar, hagi passat amb tan poc debat un acord molt més substancial, és a dir que lliga encara més el Barça de mans i peus, amb una companyia telefònica bandera d'un estat que no és que sigui opressor amb altres, sinó que oprimeix directament els catalans, que tenim dret a decidir sobiranament. És que ja ningú recorda on es van col·locar els puntals de l'aznarisme després de deixar de ser ministres? Ningú sap on va anar a parar l'infame Eduardo Zaplana, perseguidor de la nostra llengua com a president de la Generalitat valenciana, aquell sobre el qual va transcendir la conversa en què deia que havia optat per la política per enriquir-se i que com a ministre va ser tan bel·ligerant com va poder amb les aspiracions nacionals dels catalans? Doncs a Telefónica, és clar. Ha de tenir en compte això el Barça enfront dels 140 milions per una banda i 40 per una altra que ha signat amb la multinacional espanyola? Doncs mirin, dependrà del que passi a partir del 27-S. Si la majoria dels catalans i les catalanes decideixen posar rumb cap a la independència, ja els dic ara que si el president Bartomeu continua a la presidència, o qualsevol altre que hi sigui, no podrà tirar pilotes fora com fins ara. El club més important de Catalunya haurà de donar suport a l'aspiració majoritària que expressin els catalans. I no tinc clar que no s'exerceixin pressions en contra des d'un soci estratègic –com el defineix el vicepresident Faus– com és la companyia telefònica de Zaplana i l'aznarisme.
Amb la centralització de la venda dels drets de televisió a tocar, aquest acord per un any, que no supera per si mateix el que ja tenia el Barça amb Mediapro per 140 milions –no podia ser d'una altra manera pel topall actual, ja que qualsevol euro de més hauria de revertir en el fons comú de la LFP–, només s'explica pel complement de l'acord paral·lel de patrocini a l'Amèrica del Sud. I cal reconèixer que aquesta és una difusió important entre molts milions d'aficionats, oportunitat magnífica per transmetre els valors del Barça. No només els futbolístics, també els nacionals. A veure si el vicepresident Faus convenç Telefónica que tot va en el mateix paquet: futbol i país. I de passada, que a més de demanar Wi-Fi al Camp Nou, recordi a tots aquests directius que van venir l'altre dia que els catalans tenim dret que se'ns atengui dignament en la nostra llengua i no amb operadors que no saben ni que existeix, el català. Perquè, si no, al final, pot ser que el Barça acabi pagant la trucada de cobrament a destinació.