És innegable que Josep Maria Bartomeu té la mà molt més ferma del que sembla per la seva aparença d'home tranquil. Va heretar la presidència del club en un moment extrem i convuls. Si bé als jugadors i tècnics se'ls dóna dues temporades abans de cremar-ho tot, per què no es pot fer el mateix amb el president? El cert és que aquesta temporada Bartomeu ha triat Luis Enrique com a entrenador, cosa molt important per a la recuperació de l'equip. Va fer de mediador entre Luis Enrique i Messi per tal d'arreglar una moguda molt complicada, i és ben clar que va calmar els ànims. Va fer fora Andoni Zubizarreta, que, tot i tenir alguns encerts, era un home qüestionadíssim des de qualsevol angle de l'entorn barcelonista. Ha millorat les relacions amb Cruyff, ha fitxat Luis Suárez i dos porters solvents i també va portar Rakitic. Va vendre a bon preu Cesc i Alexis. I no amaguem que, com tots els presidents, ha tingut errades. Douglas, la més evident. De Vermaelen, no en vull parlar fins que no el vegi. Estic segur que agradarà al públic del Camp Nou. Quan pugui jugar. Altres van portar Txigrinski, Keirrison, Henrique, Romerito, Escaich, Korneiev... Tothom té morts a l'armari. Però, sens dubte, el gest més noble de l'actual president ha estat convocar eleccions per tranquil·litzar el club. És una decisió altruista i generosa. És demostrar que el club està per sobre dels seus interessos personals. Ho tenia tot perdut quan ho va anunciar. Cinc setmanes després, les coses han canviat molt. L'ambient al vestidor és magnífic, el Barça goleja i Messi, Neymar i Suárez són tres peces que encaixen al puzle culer dins i fora del camp. Però el més important és que el Barça juga bé, competeix amb tothom i fa un futbol efectiu i preciosista alhora. El Barça és, ara mateix, l'equip més en forma d'Europa. Si es guanya la lliga o la Champions i la copa del Rei, estic segur que Barto seguirà com a president. Si té lligat Reus o Pogba, cosa més que probable, i resol la patata calenta d'Alves, la seva nota a final de temporada serà alta. La imputació és una maniobra orquestrada pel senyor de les ulleres de la qual no vull ni parlar. Barto puja en la borsa.