El president del Barcelona, Josep Maria Bartomeu, ha organitzat una comissió esportiva formada pel vicepresident Jordi Mestre, el directiu Javier Bordas, Carles Rexach (com ha fet de tot no sabria quin càrrec posar-li) i Ariedo Braida, diuen, un expert en futbol internacional. Entre ells i Jordi Roura, responsable del futbol formatiu, també nomenat per Bartomeu, han de decidir la composició de la plantilla de la temporada que ve.

Encara que el club no pot fitxar perquè està castigat per la FIFA, el president i els seus assessors no deixen d'explicar que la comissió treballa de valent. Encara que a final de temporada hi ha eleccions i que tots els candidats, excepte el mateix Bartomeu (imaginem), portaran els seus responsables del projecte esportiu, el missatge oficial és que la comissió està fent una feinada de por. La llista dels fitxatges de futur és especialment il·lusionant per a l'aficionat. Aquests dies han sortit els noms del Danilo, defensa del Porto de 23 anys, de valor 20 milions d'euros; Mattia de Sciglio, defensa del Milan, 22 anys, 10 milions; Lars Bender, migcampista del Bayer Leverkusen, 25 anys, 22 milions; Paul Pogbà, mig del Juventus, 21 anys, 50 milions; Marco Verratti, mig del PSG, 22 anys, 30 milions; Marco Reus, mitjapunta del Borussia de Dortmund, 25 anys, 50 milions; Juan Mata, mitjapunta del Manchester United, 26 anys, 34 milions, i el davanter Paulo Dybala, del Palerm, 21 anys, 15 milions. Sense dubte, grans jugadors.

Però... no havíem quedat que el Barcelona no pot fitxar? Aleshores, què ens està dient aquesta gent? Del que es tracta és de fitxar jugadors, deixar-los cedits als seus clubs d'origen i portar-los a can Barça el gener del 2016 just quan el club haurà complert la sanció. Serà possible això? Aquests futbolistes, fantàstics tots, renunciaran a les ofertes del Madrid, el Bayern, el PSG, el Manchester City, el United i el Chelsea (que segurament, a més, posaran més diners sobre la taula) per fitxar pel Barça? No sembla fàcil (ni lògic) que els grans futbolistes del món acceptin aquest procediment.

Parlem amb representants de futbolistes. “El més normal és que no, però...”; “de vegades és possible sempre que...”; “Senzill, no, però...” Però què? Sempre que què? El Barça no pot fitxar, però la meravellosa comissió de Bartomeu contractarà jugadors top? Quin és el secret? La resposta és coincident en tots els assessors de cracs: “Pagant, Sant Pere canta! Si el Barça deixa anar la mosca més del que toca, si el jugador i el representant tenen una bonificació, si la xifra final no és la que hauria de ser, aleshores... i tant que podrien venir al Barcelona!”

Atenció, doncs, a tots els moviments del mercat que no tinguin a veure amb els futbolistes bojos i desfermats per firmar pel Barça, és clar, barcelonistes tots des que van néixer, malalts per posar-se per amor (a uns colors) la samarreta blaugrana. Per la resta, pels que són jugadors i prou, molta atenció. I poca broma.