Ho vaig escriure l'endemà de la derrota d'efectes catàrtics d'Anoeta i, òbviament, ho mantinc ara, encara adolorit per la inesperada trompada contra el Màlaga: som el Barça i hem d'aspirar a caçar la bèstia més grossa de totes, la Champions. No siguem uns gallines, ara! El City ens rebrà envalentidet i nosaltres hi anem escaldats. Això ens pot anar bé.

Òbviament, el que va passar dissabte fa mal. Vaig veure un equip que es va anar desballestant progressivament, cansat –després d'una setmana neta, curiosament– i sense aquella punta de gas que converteix Messi en un ésser imparable i la resta de l'equip en la màquina de combat ben construïda dels últims partits. La pregunta és: se'ns van fondre els ploms puntualment –un fet fins i tot comprensible després d'una ratxa que encadenàvem– o va ser un pas enrere en l'evolució de l'equip? La lògica fa creure en la primera causa.

Alba va disculpar Alves de la seva errada: “A mi em va passar a Anoeta”, va dir. Igual que a Sant Sebastià, contra el Màlaga no ens vam poder sobreposar en cap moment al contratemps del regal inicial. Però entre una patacada i l'altra s'ha produït, encara que Luis Enrique no ho vulgui reconèixer, un canvi substancial: ara sabem a què juguem i de què som capaços. No hauríem de tenir dubtes en aquest sentit. Estic d'acord amb Piqué: “Estem en una bona línia i ara ens hem d'aixecar i continuar.” Però demà toca demostrar-ho.

La Champions és el Far West del futbol en què qualsevol detall et pot enviar al cementiri. Una punyetera mala nit contra un conjunt del calibre del City, amb Agüero, Silva i companyia (no juga Touré, fonamental), pot ser catastròfica. Això ja ho sabem. Però si fem les coses bé i recuperem el to, estic convençut que sortirem de l'Etihad Stadium amb un molt bon resultat. L'aposta per la Champions és de màxims: sí o yes.

Europa de dues velocitats

Per cert, mentre uns juguem i suem la Champions, d'altres fa la sensació que encara no han ni debutat: PFC Ludogorets i FC Basilea (uns noms més de partit d'hoquei sobre gel que de futbol, amb tots els respectes) més el pitjor Liverpool FC dels últims vint anys en la lligueta i, en els vuitens, el mateix Schalke 04 que ja van destrossar l'any passat, una banda inofensiva i amb més baixes que un hospital de campanya...

Per favor! Qui remenarà les boles en la propera Infantino's party (Gianni Infantino és el secretari general de la UEFA i diligent majordom a l'hora de satisfer l'amo Pérez en les gales de la UEFA), Paco Buyo?

Tema Gasol: aposta de màxims

Dilluns passat, els deia que m'estranyava que el Barça no hagués fet una gran bandera del salt dels germans Gasol en l'All-Star. Estic molt gratament sorprès de la quantitat de lectors que tenim, ja que uns quants se m'han adreçat per observar que havíem enviat el directiu Jon Bladé a Nova York, tal com van reflectir alguns mitjans l'endemà. D'entrada, moltes gràcies a tots, sincerament. I permetin-me un aclariment: amb aquesta aposta de mínims ja hi comptava i és correcta, però, ens conformem amb això? Ho sento i insisteixo: crec es va deixar passar una oportunitat única de fer un espot d'impacte mundial de la nostra condició de club poliesportiu d'elit. És l'aposta de màxims de què parlava abans i que, penso, és la que toca quan es tracta del Barça.