Ima­gi­nin que un dia es lle­ven i lle­gei­xen en els dia­ris que el Barça pot dei­xar Bar­ce­lona, el Camp Nou, i empren­dre el camí cap a un altre emplaçament… És clar que això és abso­lu­ta­ment impen­sa­ble, entre altres coses perquè, el 1990, la llei de l'esport va deter­mi­nar que qua­tre clubs, només qua­tre, del fut­bol pro­fes­si­o­nal, reu­nien unes cir­cumstàncies espe­ci­als, dife­rents, res­pecte de la resta i no havien de fer el camí de con­versió en una soci­e­tat anònima.

Aquests dies, als Estats Units, s'espe­cula amb la venda d'una franquícia de l'NBA, la dels Hawks d'Atlanta i amb qui pot ser-ne el mou pro­pi­e­tari. Però enmig de les pos­si­bles ofer­tes, s'ha alçat una veu, la de l'alcalde d'Atlanta, Kasim Reed, ofe­rint avan­tat­ges espec­ta­cu­lars irre­fu­sa­bles, fis­cals i finan­cers, perquè els Hawks no es tor­nin a moure de lloc (hi són des de fa 37 anys). Sí, perquè ori­gi­nal­ment, la franquícia, amb el nom de Black­hawks, era a Moline (Illi­nois), un any més tard a Milwaukee, a l'estat de Wis­con­sin, la seu dels actu­als Brewers, i anys després, es va tras­lla­dar a Sant Louis (Mis­souri), on, per cert, van gua­nyar el seu únic Anell. El canvi va tenir molt a veure amb el fet que Milwaukee i Sant Louis es dis­pu­ta­ven la capi­ta­li­tat de la cer­vesa als EUA. Es comenta que el preu dels Hawks, valo­rats en el mer­cat per uns 825 mili­ons de dòlars, podria sobre­pas­sar els 1.000, una mica més del que cos­ta­ria, ara mateix, com­prar els Bro­oklyn Nets. Com­prats pel mili­o­nari rus Mikail Prok­ho­rov per només 224 mili­ons de dòlars, el seu pro­pi­e­tari només ha fet que veure pèrdues aques­tes tem­po­ra­des, des que va moure l'equip de Nova Jer­sey a Man­hat­tan. I ara, escolta ofer­tes, segons diuen alguns, per trac­tar de pal·liar la seva pròpia eco­no­mia, min­vada per la crisi de Rússia en el dar­rer tri­enni.

No, no podem, ni en el pit­jor dels mal­sons, pen­sar que el Barça pugui aca­bar sent una franquícia, i que, com a tal, un mili­o­nari, un xeic far­cit de petrodòlars, se'n pugui con­ver­tir en pro­pi­e­tari a través d'una ampli­ació de capi­tal. Però atenció, que la cosa és abso­lu­ta­ment única al con­ti­nent euro­peu. Des del Uni­ted, adqui­rit fa anys per Mal­com Gla­zer, mort l'any pas­sat, jueu d'ori­gen lituà i pre­si­dent de First Allied –una de les immo­biliàries més grans del món, i pro­pi­e­tari dels Tampa Bay Bune­ers de l'NFL–, fins al París Saint-Ger­main, que va ser adqui­rit pel qatarià Naser Al Kha­leifi, pas­sant pel Chel­sea d'Abramóvitx, o per la curi­osa fórmula que ha triat un dels equips més potents del Vell Con­ti­nent, el Bayern de Munic.

Al seu dia, l'equip bavarès va ini­ciar l'evo­lució cap a una solució intermèdia, ni un club com el Barça o el Madrid, ni una soci­e­tat anònima, sinó que va crear la figura de la fun­dació Bayern, que sem­pre man­tindrà el noranta per cent del con­trol de les acci­ons, la qual cosa vol dir que l'entrada queda abso­lu­ta­ment regu­lada per Hoe­ness, Rum­men­nige, Becken­ba­uer..., en defi­ni­tiva, per la gent que s'estima l'enti­tat i que en con­trola la majo­ria, tot i que el deu per cent del capi­tal pugui estar en la borsa i pugi o baixi en funció els resul­tats.

En els dar­rers anys, Mic­hel Jor­dan, Magic John­son i altres figu­res famo­ses, en aquest cas, del món de l'espec­ta­cle, com Marc Ant­hony, Jen­ni­fer Lopez i Jus­tin Tim­ber­lake, han deci­dit inver­tir en esport, i en major o menor mesura, han adqui­rit paquets d'acci­ons dels equips de la seva ciu­tat o de la ciu­tat on resi­dei­xen. És una tònica que s'imposa i que ens ofe­reix per­fils interes­sants, com ara el de Pierre Pinault, amo de l'Stade de Reims i marit de Salma Hayek, i Aman­cio Ortega que, al seu dia, i perquè l'amis­tat que man­te­nia amb Augusto Len­doiro el feia el can­di­dat ideal, va entrar amb “diner fresc” al Depor­tivo de la Coru­nya, com a ter­cer home més ric del món segons la revista For­bes.

Tran­quils si han patit un mal­son, perquè són del Barça, o el Madrid, o l'Ath­le­tic o l'Osa­suna, perquè tot això, almenys de moment, no ens pot afec­tar. No es ven...