Aquest dissabte proppassat vaig poder gaudir d'un dels pocs privilegis que ens queden als catalans: poder gaudir de la fórmula 1 pagant una entrada de menys de 20 euros. Estic segur que l'oncle Bernie no se n'ha assabentat, dels preus populars del Circuit de Catalunya, perquè si no ja se n'hauria empescat alguna per mantenir el caràcter exclusiu del seu esport.

La veritat és que és un plaer veure els cotxes rodar amb tranquil·litat, veure els mecànics fent pràctiques de canvi de pneumàtics i els pilots buscant els límits dels seus monoplaces. Fins i tot és divertit veure com les diferents escuderies intenten amagar els avenços i secrets ocultant els boxs de les mirades furtives dels equips enemics.

És clar que falta el component competitiu que hom només pot trobar en una cursa del campionat del món, però les proves com les del cap de setmana passat (que es repetiran aquesta setmana) és el millor que hom pot obtenir per 20 euros. I a sobre amb la llibertat de moviment per tot el circuit i de seure on plagui.

Tanmateix, mirant els cotxes ultramoderns del segle XXI, dominats per la tecnologia, vaig sentir una mica d'enyor per la fórmula 1 de la meva infància, la de Villeneuve, Lauda, Reutemann, Andretti, Piquet i tants altres. La del Tyrell de sis rodes i el ground effect. El que més sobta de la fórmula 1 actual és quelcom que ja vam experimentar l'any passat. Els nous cotxes semblen de broma. Els motors són tan petits i de tan poca potència que fan el mateix soroll que un tallagespa. Com es troba a faltar el rugit d'aquells motors Ferrari de 12 cilindres! Sort que ja hi ha converses per elevar els límits de potència als 1.000 cavalls!

No sóc d'aquells que pensen que tot temps passat va ser millor, però en el cas de la fórmula 1 crec que l'inici de la decadència té un culpable molt concret: la telemetria. Quan els avenços tecnològics i les simulacions per ordinador van permetre a les escuderies controlar cada aspecte del motor i de l'aerodinàmica, les habilitats dels pilots van passar a un segon pla. Recordo quan els pilots eren els responsables de posar a punt els monoplaces, i la variable principal eren les sensacions que eren capaços de transmetre als enginyers sobre el comportament del cotxe en pista. Ara controlen la posició dels alerons i el consum de combustible a distància des dels camions tancats, que semblen centres de comandaments militars, amb complicats càlculs matemàtics que poc tenen a veure amb l'habilitat de conducció dels pilots.

Dissabte, veient els cotxes fent voltes i entrant i sortint de boxs, vaig sentir nostàlgia d'aquella fórmula 1 més humana i menys robòtica. Segurament és el més difícil de trobar, però cal canviar l'equilibri home-màquina a favor del factor humà.