No es pot gua­nyar un títol si falles en els moments deci­sius. El Barça, ahir, no va estar encer­tat. El Mateix Xavi Pas­cual reco­nei­xia cor­re­la­ci­ons d'erra­des en el final del segon, el ter­cer i el quart quart. Tam­poc el tècnic ho va lli­gar tot bé. L'aposta per estar a la pista sense base li va ser­vir per tor­nar a entrar en el par­tit en un moment deter­mi­nat, però també el va per­ju­di­car en els minuts finals. Massa errors per fer un bon par­tit, massa si vols alçar la copa. El Madrid tam­poc va bri­llar, tot i que va arri­bar a la cita després de superar uns rivals més asse­qui­bles que els blau­grana i, per tant, havent pogut dosi­fi­car-se. Per molt que semblés que el CAI i el Joven­tut li plan­ta­ven cara, van gua­nyar quan van voler, de la mateixa manera que el Barça va poder mar­car el ritme que li va con­ve­nir con­tra el València.

En aquesta fase final de la copa, s'ha tor­nat a evi­den­ciar el tras­torn bipo­lar que pateix des de fa temps l'ACB. Aquesta és la sisena final con­se­cu­tiva d'una com­pe­tició ACB (lliga, copa i super­copa) que enfronta els dos matei­xos equips. Mala­ment rai. En qual­se­vol cas, la versió que va ense­nyar ahir l'equip blau­grana va dei­xar clar que té molt camí per recórrer, i que ho pot fer a curt ter­mini. D'aquesta manera, hi ha motius per afron­tar el que queda de tem­po­rada amb opti­misme.