No es pot guanyar un títol si falles en els moments decisius. El Barça, ahir, no va estar encertat. El Mateix Xavi Pascual reconeixia correlacions d'errades en el final del segon, el tercer i el quart quart. Tampoc el tècnic ho va lligar tot bé. L'aposta per estar a la pista sense base li va servir per tornar a entrar en el partit en un moment determinat, però també el va perjudicar en els minuts finals. Massa errors per fer un bon partit, massa si vols alçar la copa. El Madrid tampoc va brillar, tot i que va arribar a la cita després de superar uns rivals més assequibles que els blaugrana i, per tant, havent pogut dosificar-se. Per molt que semblés que el CAI i el Joventut li plantaven cara, van guanyar quan van voler, de la mateixa manera que el Barça va poder marcar el ritme que li va convenir contra el València.

En aquesta fase final de la copa, s'ha tornat a evidenciar el trastorn bipolar que pateix des de fa temps l'ACB. Aquesta és la sisena final consecutiva d'una competició ACB (lliga, copa i supercopa) que enfronta els dos mateixos equips. Malament rai. En qualsevol cas, la versió que va ensenyar ahir l'equip blaugrana va deixar clar que té molt camí per recórrer, i que ho pot fer a curt termini. D'aquesta manera, hi ha motius per afrontar el que queda de temporada amb optimisme.