Avui fa tres anys cla­vats el Xerez visi­tava el Nou Estadi de Tar­ra­gona i acon­se­guia els tres punts –curi­o­sa­ment, amb l'ara tècnic del Nàstic, Vicente Moreno, a la ban­queta visi­tant– con­tra un con­junt tar­ra­goní que ja començava a ser carn de segona B. Els anda­lu­sos, que el 2010 com­pe­tien a pri­mera divisió, van enca­de­nar tres tem­po­ra­des a segona A. En l'última, i ja con­dem­nats del tot, van acon­se­guir una victòria sonada de Mon­ti­livi (2-4), la gran cagada del Girona que bus­cava l'ascens a pri­mera. No fa ni dos anys d'aquell últim esbu­fec del Xerez abans de dos des­cen­sos de cop, un al camp i l'altre als des­pat­xos. I encara en va venir un altre, al cap d'un any, un altre cop espor­tiu. El Xerez CD con­ti­nua com­pe­tint, però ja no és l'equip dels xere­cis­tas i, de fet, ni tan sols juga a l'estadi de Chapín. Tips dels des­propòsits dels que mana­ven al club que havia tocat el sos­tre de la pri­mera feia tot just tres anys, els afi­ci­o­nats es van engres­car de manera espec­ta­cu­lar amb el Xerez Depor­tivo CF, un nou club que va néixer l'estiu del 2013. Des de baix de tot, la quarta anda­lusa, i amb més de 4.000 socis. Diu­menge, gràcies al divuitè tri­omf en dinou jor­na­des, es van asse­gu­rar l'ascens a la segona anda­lusa, davant de més de vuit mil per­so­nes a Chapín.

“Esta­ven can­sats de tants de per­so­nat­ges que només mira­ven pels seus interes­sos i volien recu­pe­rar el sen­ti­ment amb un nou club que arros­segués la gent.” Qui ho explica és Dani Pendín, un argentí que va fer car­rera a l'Ovi­edo, el Bur­gos, el Xerez, el Cas­telló i el Pon­te­ve­dra. I que, amb 39 anys, va accep­tar el repte de tor­nar a calçar-se les botes. “En una cate­go­ria més alta no m'hau­ria atre­vit, però entre l'afecte que em té aquesta gent, que els meus fills no m'havien vist jugar i que em trobo bé, ho vaig accep­tar.” Amb 40 anys, ha jugat una desena de par­tits en la segona tem­po­rada d'existència del club –“pre­fe­reixo que juguin els joves”– i no des­carta con­ti­nuar fent-ho la tem­po­rada que ve, tot i que el seu futur sem­bla enca­mi­nat a la ban­queta. Pendín, que de moment és l'entre­na­dor del juve­nil, està encan­tat amb el nou Xerez. El club del poble: “Qual­se­vol decisió impor­tant passa per l'assem­blea. És el més just i el més bonic. El fut­bol ha d'anar per aquest camí.” Amb estruc­tura, mit­jans, pres­su­post i entorn pro­pis d'una cate­go­ria molt supe­rior, el Xerez Depor­tivo s'ha pas­se­jat a quarta i ter­cera regi­o­nal. Si res no es torça, ani­ran fent salts fins a ter­cera divisió. L'objec­tiu, de fet, és arri­bar a segona B, que, pel nom­bre de socis (5.500), per l'estadi i per tot el que envolta el club, seria el més nor­mal. De moment, però, encara no han atra­pat el Xerez CD, que és a pri­mera anda­lusa i es resis­teix a morir. “Amb el deute abis­mal que arros­sega, té data de cadu­ci­tat. Però hi ha gent que con­si­dera que no el poden dei­xar sol, i em sem­bla molt bé”, afirma l'argentí.

De clubs refun­dats, n'hi ha un gra­pat. Alguns han fet dre­cera apro­fi­tant que a la seva zona hi ha poques cate­go­ries. Altres han fet valer la presència d'un filial per tor­nar més aviat a cate­go­ries pro­fes­si­o­nals. O que direc­ta­ment van com­prar una plaça. Però també n'hi ha que pas­sen la penitència de començar a l'última cate­go­ria, i la viuen amb passió. Tanta, o fins i tot més, que quan tenien l'equip abans de la crisi. Fer camí des de baix de tot no només té molt de mèrit, sinó que n'hi ha per enor­gu­llir-se'n sem­pre més. Que ho pre­gun­tin al Figue­res.