Avui fa tres anys clavats el Xerez visitava el Nou Estadi de Tarragona i aconseguia els tres punts –curiosament, amb l'ara tècnic del Nàstic, Vicente Moreno, a la banqueta visitant– contra un conjunt tarragoní que ja començava a ser carn de segona B. Els andalusos, que el 2010 competien a primera divisió, van encadenar tres temporades a segona A. En l'última, i ja condemnats del tot, van aconseguir una victòria sonada de Montilivi (2-4), la gran cagada del Girona que buscava l'ascens a primera. No fa ni dos anys d'aquell últim esbufec del Xerez abans de dos descensos de cop, un al camp i l'altre als despatxos. I encara en va venir un altre, al cap d'un any, un altre cop esportiu. El Xerez CD continua competint, però ja no és l'equip dels xerecistas i, de fet, ni tan sols juga a l'estadi de Chapín. Tips dels despropòsits dels que manaven al club que havia tocat el sostre de la primera feia tot just tres anys, els aficionats es van engrescar de manera espectacular amb el Xerez Deportivo CF, un nou club que va néixer l'estiu del 2013. Des de baix de tot, la quarta andalusa, i amb més de 4.000 socis. Diumenge, gràcies al divuitè triomf en dinou jornades, es van assegurar l'ascens a la segona andalusa, davant de més de vuit mil persones a Chapín.

“Estaven cansats de tants de personatges que només miraven pels seus interessos i volien recuperar el sentiment amb un nou club que arrossegués la gent.” Qui ho explica és Dani Pendín, un argentí que va fer carrera a l'Oviedo, el Burgos, el Xerez, el Castelló i el Pontevedra. I que, amb 39 anys, va acceptar el repte de tornar a calçar-se les botes. “En una categoria més alta no m'hauria atrevit, però entre l'afecte que em té aquesta gent, que els meus fills no m'havien vist jugar i que em trobo bé, ho vaig acceptar.” Amb 40 anys, ha jugat una desena de partits en la segona temporada d'existència del club –“prefereixo que juguin els joves”– i no descarta continuar fent-ho la temporada que ve, tot i que el seu futur sembla encaminat a la banqueta. Pendín, que de moment és l'entrenador del juvenil, està encantat amb el nou Xerez. El club del poble: “Qualsevol decisió important passa per l'assemblea. És el més just i el més bonic. El futbol ha d'anar per aquest camí.” Amb estructura, mitjans, pressupost i entorn propis d'una categoria molt superior, el Xerez Deportivo s'ha passejat a quarta i tercera regional. Si res no es torça, aniran fent salts fins a tercera divisió. L'objectiu, de fet, és arribar a segona B, que, pel nombre de socis (5.500), per l'estadi i per tot el que envolta el club, seria el més normal. De moment, però, encara no han atrapat el Xerez CD, que és a primera andalusa i es resisteix a morir. “Amb el deute abismal que arrossega, té data de caducitat. Però hi ha gent que considera que no el poden deixar sol, i em sembla molt bé”, afirma l'argentí.

De clubs refundats, n'hi ha un grapat. Alguns han fet drecera aprofitant que a la seva zona hi ha poques categories. Altres han fet valer la presència d'un filial per tornar més aviat a categories professionals. O que directament van comprar una plaça. Però també n'hi ha que passen la penitència de començar a l'última categoria, i la viuen amb passió. Tanta, o fins i tot més, que quan tenien l'equip abans de la crisi. Fer camí des de baix de tot no només té molt de mèrit, sinó que n'hi ha per enorgullir-se'n sempre més. Que ho preguntin al Figueres.