Per molt que la LFP vulgui posar solució a la violència verbal que es viu molts diumenges als camps de futbol, el comportament humà és massa imprevisible i la realitat supera la ficció. Per si el país no estigués prou acostumat a rebre, massa sovint, notícies sobre violència de gènere, ara resulta que els radicals del Betis defensen a crits des de les grades Rubén Castro, imputat per un delicte d'aquestes característiques.

La fiscalia demana dos anys i un mes de presó pel verd-i-blanc per quatre delictes de maltractament, i un cinquè delicte d'amenaces lleus a la seva exparella. Però la situació ha despertat els instints més primaris dels fanàtics de torn, que ara criden al camp “Rubén Castro alé, Rubén Castro alé, no fue tu culpa, era una puta, lo hiciste bien.” Repugnant, indignant... digne d'una novel·la negra amb fatalisme final; propi d'una societat masclista, en blanc i negre.

Quan algú enalteix l'esport com un espai de convivència i cerca de valors positius, desgraciadament pot topar amb una realitat molt més complexa. Els comportaments derivats de la pràctica esportiva són polièdrics, per molt que s'hi vulgui associar un relat concret. De fet, les grades plenes d'un estadi, on l'individu queda camuflat entre el col·lectiu, acaben generant expressions que –tot i que molts aficionats pensarien de manera individual– no serien capaços de verbalitzar. És un espai on es gesta aquella “ànima col·lectiva” que ja Gustave Le Bon descrivia, primitivament, a La psicologia de les masses (1895).

L'activació d'aquests instints primaris, encara que sigui en un estat d'embriaguesa emocional i escalf del grup, ens fa adonar que la nostra societat postmoderna encara té molts deures per fer. Que quan, desgraciadament hi ha noves expressions de violència masclista potser és perquè més d'un porta els seus instints animals encongits, però que encara no s'ha fet prou feina per eradicar-los.

De fet, el menyspreu sociomediàtic que encara pateixen algunes disciplines d'esport femení –per exemple, el futbol– és ja una petita contribució a mantenir determinats estereotips de gènere entre els amants de l'esport. Eradicar, per tant, aquests comportaments dels estadis és feina de tothom. També dels qui creiem que ho fem tot bé.