Instints animals

Per molt que la LFP vul­gui posar solució a la violència ver­bal que es viu molts diu­men­ges als camps de fut­bol, el com­por­ta­ment humà és massa impre­vi­si­ble i la rea­li­tat supera la ficció. Per si el país no estigués prou acos­tu­mat a rebre, massa sovint, notícies sobre violència de gènere, ara resulta que els radi­cals del Betis defen­sen a crits des de les gra­des Rubén Cas­tro, impu­tat per un delicte d'aques­tes carac­terísti­ques.

La fis­ca­lia demana dos anys i un mes de presó pel verd-i-blanc per qua­tre delic­tes de mal­trac­ta­ment, i un cinquè delicte d'ame­na­ces lleus a la seva expa­re­lla. Però la situ­ació ha des­per­tat els ins­tints més pri­ma­ris dels fanàtics de torn, que ara cri­den al camp “Rubén Cas­tro alé, Rubén Cas­tro alé, no fue tu culpa, era una puta, lo hiciste bien.” Repug­nant, indig­nant... digne d'una novel·la negra amb fata­lisme final; propi d'una soci­e­tat mas­clista, en blanc i negre.

Quan algú enal­teix l'esport com un espai de con­vivència i cerca de valors posi­tius, des­gra­ci­a­da­ment pot topar amb una rea­li­tat molt més com­plexa. Els com­por­ta­ments deri­vats de la pràctica espor­tiva són polièdrics, per molt que s'hi vul­gui asso­ciar un relat con­cret. De fet, les gra­des ple­nes d'un estadi, on l'indi­vidu queda camu­flat entre el col·lec­tiu, aca­ben gene­rant expres­si­ons que –tot i que molts afi­ci­o­nats pen­sa­rien de manera indi­vi­dual– no serien capaços de ver­ba­lit­zar. És un espai on es gesta aque­lla “ànima col·lec­tiva” que ja Gus­tave Le Bon des­cri­via, pri­mi­ti­va­ment, a La psi­co­lo­gia de les mas­ses (1895).

L'acti­vació d'aquests ins­tints pri­ma­ris, encara que sigui en un estat d'embri­a­guesa emo­ci­o­nal i escalf del grup, ens fa ado­nar que la nos­tra soci­e­tat post­mo­derna encara té molts deu­res per fer. Que quan, des­gra­ci­a­da­ment hi ha noves expres­si­ons de violència mas­clista pot­ser és perquè més d'un porta els seus ins­tints ani­mals encon­gits, però que encara no s'ha fet prou feina per era­di­car-los.

De fet, el menys­preu soci­o­mediàtic que encara patei­xen algu­nes dis­ci­pli­nes d'esport femení –per exem­ple, el fut­bol– és ja una petita con­tri­bució a man­te­nir deter­mi­nats este­re­o­tips de gènere entre els amants de l'esport. Era­di­car, per tant, aquests com­por­ta­ments dels esta­dis és feina de tot­hom. També dels qui cre­iem que ho fem tot bé.