Opinió

Empatxats

Gasten un munt d'energia a evitar que constatem tantes carències. Total, com que això de pensar no fa per al futbol...

El Barça és una fàbrica de con­tin­guts fast food, un bufet ina­ca­ba­ble en el qual aca­bes empat­xat i no dones l'abast. Impos­si­ble ava­luar en justa mesura un diven­dres tan far­cit de punts d'atenció, un àpat impos­si­ble d'empas­sar i pair. Unes notícies tapen les altres, sigui per casu­a­li­tat o bé pel desig i la volun­tat que per­dem el sen­tit de la pri­o­ri­tat, de la importància, de sepa­rar el gra de la palla com acos­tu­mava a pas­sar quan l'allau d'infor­mació no ens feia sen­tir des­bor­dats. Qui sap si cons­ci­ents que el fis­cal de l'Audi­en­cia Naci­o­nal acon­se­lla­ria amb un dur argu­men­tari el pro­ces­sa­ment de Bar­to­meu, van ante­po­sar la reno­vació de Bus­quets com a dosi com­pen­satòria men­tre apro­fi­ta­ven l'embús per infor­mar-nos que la cor­recció del cens ha esbor­rat 25.000 socis sense con­fir­mar si ara ha que­dat rodó i net de tram­pes. Tant se val: al cap d'un minut, Luis Enri­que feia la típica roda de premsa i un sec­tor d'aquest malmès ofici es dis­treia amb la baja­nada de con­ver­tir les qua­tre de la tarda en hora de malas­tru­gança fut­bolística. Si, per aca­bar d'arro­do­nir-ho, ho sofre­gei­xes tot ple­gat amb el rumor del dia en matèria de fit­xat­ges, enèsima cor­tina de fum de certa premsa interes­sada a insis­tir comer­ci­al­ment en els reforços mal­grat la sanció de la FIFA, resul­tarà que no hau­ries de fer altra cosa en la vida més que estar pen­dent del Barça. Ah! I el tal Ari­edo Braida és, només fal­ta­ria, el millor que ens ha pas­sat des de Kubala, si fem cas de la premsa ofi­cial i ofi­ci­a­lista. És evi­dent que, pri­o­rit­zant l'atenció sobre els hipotètics reforços, pre­te­nen pas­sar les elec­ci­ons a ter­reny secun­dari, de titu­lar a un sim­ple breu. El que els interessa per per­pe­tuar-se. I això, sense fixar-nos en el boca­moll d'en Rexach, espe­ci­a­lista a ficar-se allà on no el dema­nen.

Mai no queda temps de res més. No hi ha espai per dema­nar expli­ca­ci­ons per l'escàndol de Via­gogo, per exi­gir que algú ens acla­reixi com és pos­si­ble com­prar entra­des caríssi­mes per al clàssic a inter­net sense que s'hagin posat a la venda i que ens deta­lli qui hi gua­nya, amb l'evi­dent negoci. Tam­poc hi ha temps per ana­lit­zar que el vice­pre­si­dent Faus qua­li­fi­qui com a “hipo­cre­sia” el recel gene­rat per la neteja d'imatge que la dic­ta­dura de Qatar rea­litza gràcies a la samar­reta del Barça. Ni ens dei­xen l'opor­tu­ni­tat de recor­dar-li que aquest club es va fer fort a còpia de supor­tar 43 anys de règims tota­li­ta­ris, desgràcia que no desit­ges a cap habi­tant del pla­neta si tens mínima­ment clar el sen­tit del con­cepte democràcia. No ho podem rete­nir tot, no ens podem fixar en la manera com escom­bren misèries sota la catifa sis­temàtica­ment perquè, ara i aquí, ja estem aca­bant amb el fluix matx de Gra­nada per pas­sar de pet a la copa. Riu-te'n, dels que ama­guen la boleta a la Ram­bla. Amb aquests ges­tors, el Barça recorda el conte del dit i la lluna. En lloc de fixar-nos en la bellesa del satèl·lit, mirem el dit que ens asse­nyala la seva volun­tat de des­pis­tar. Gas­ten un munt d'ener­gia a evi­tar que cons­ta­tem tan­tes carències. Total, com que això de pen­sar no fa per al fut­bol... Si ho féssim, arri­baríem a pre­gun­tar-nos, per exem­ple, si el pre­si­dent impu­tat i aviat pro­ces­sat encara es veu amb cor de lide­rar la can­di­da­tura ofi­ci­a­lista mal­grat la seva situ­ació judi­cial.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)