Qui partit guanya, lliga empeny
El Barça va sumar ahir els tres punts. Segurament aquesta és la principal –i òbviament no gens menor– diferència respecte al partit perdut contra el Màlaga. També a les quatre de la tarda, amb un solet que feia del Nuevo Los Cármenes una gegantina hamaca per fer la becaina, l'ensopidora primera part feia patir per una nova ensopegada d'un Barça endormiscat, especialment perquè el Granada va voler plantar cara amb el control del joc marca de la casa del seu nou entrenador, Abel Resino. Però que ningú s'enganyi, el Barça de Luis Enrique pot cometre errors al llarg de la temporada, però l'asturià és gat vell. Per molt que es digui, el partit contra els andalusos no era gens fàcil, i les comparacions amb el partit de Manchester no tenen sentit. Amb la qual cosa, aplicant pragmatisme, cal donar per bo el resultat, especialment per la victòria, que fa bona aquella dita de qui partit guanya, lliga empeny. I encara més quan ara toca esperar a veure que fa avui el Real Madrid contra el Vila-real.
Ara bé, des del meu punt de vista, seria molt injust confondre aquesta conclusió amb un demèrit del Barça. Cada partit és diferent, i el d'ahir a Granada no farà història, però són aquestes victòries les que apropen un equip als títols. I per a aquells que podrien dir allò que aquest Barça jugant així pot guanyar el Granada però es fotrà una patacada contra els equips grans, a hores d'ara ja haurien de saber que el Barça de Luis Enrique té capacitat per desenvolupar models de joc molt diferents, de gran altura, contra equips com el PSG, el City i l'Atlético de Madrid i de molt més mediocres, com el del dia del Màlaga o el d'Anoeta.
Per tant, perdonin els lectors, però el tòpic del partit a partit s'imposa més que mai. I el d'ahir va deixar diverses qüestions positives: el pragmatisme per superar un partit complicat contra un Granada que no es va arronsar, especialment amb la gran actuació de Lass, que va fer perillar la victòria del Barça en alguns moments. I també el gran partit de Rakitic i Luis Suárez. L'uruguaià va tornar a marcar un dels tres gols i va regalar a Messi el de la tranquil·litat. Va ser clarament l'element decisiu desestabilitzant la defensa granadina amb les seves contínues desmarcades. Però Rakitic no només va fer el gol que obria la llauna del Granada, sinó que va ser el gran activador del joc d'atac blaugrana sent l'iniciador dels gols culers. En un partit que Luis Enrique va plantejar amb un joc directe, amb un mig del camp a llargues estones desaparegut en combat, Rakitic va ser la bugia del motor blaugrana.
L'aspecte preocupant és la irregularitat en el joc en termes generals, i sobretot la pobra actuació de Neymar, que des que Luis Suárez ha posat la directa sembla haver quedat anul·lat després de signar una gran temporada. Cal esperar una recuperació segura de Neymar, que serà un cartutx més a afegir a un Barça que, malgrat tot el que es digui, és l'únic equip de la lliga que aspira a tots els títols en joc, i per mèrits propis. Això sí, partit a partit i cadascun diferent.