Opinió

Qui partit guanya, lliga empeny

El partit d'ahir a Granada no farà història, però són aquestes victòries les que apropen un equip als títols

El Barça va sumar ahir els tres punts. Segu­ra­ment aquesta és la prin­ci­pal –i òbvi­a­ment no gens menor– diferència res­pecte al par­tit per­dut con­tra el Màlaga. També a les qua­tre de la tarda, amb un solet que feia del Nuevo Los Cárme­nes una gegan­tina hamaca per fer la becaina, l'enso­pi­dora pri­mera part feia patir per una nova enso­pe­gada d'un Barça endor­mis­cat, espe­ci­al­ment perquè el Gra­nada va voler plan­tar cara amb el con­trol del joc marca de la casa del seu nou entre­na­dor, Abel Resino. Però que ningú s'enga­nyi, el Barça de Luis Enri­que pot come­tre errors al llarg de la tem­po­rada, però l'asturià és gat vell. Per molt que es digui, el par­tit con­tra els anda­lu­sos no era gens fàcil, i les com­pa­ra­ci­ons amb el par­tit de Manc­hes­ter no tenen sen­tit. Amb la qual cosa, apli­cant prag­ma­tisme, cal donar per bo el resul­tat, espe­ci­al­ment per la victòria, que fa bona aque­lla dita de qui par­tit gua­nya, lliga empeny. I encara més quan ara toca espe­rar a veure que fa avui el Real Madrid con­tra el Vila-real.

Ara bé, des del meu punt de vista, seria molt injust con­fon­dre aquesta con­clusió amb un demèrit del Barça. Cada par­tit és dife­rent, i el d'ahir a Gra­nada no farà història, però són aques­tes victòries les que apro­pen un equip als títols. I per a aquells que podrien dir allò que aquest Barça jugant així pot gua­nyar el Gra­nada però es fotrà una pata­cada con­tra els equips grans, a hores d'ara ja hau­rien de saber que el Barça de Luis Enri­que té capa­ci­tat per desen­vo­lu­par models de joc molt dife­rents, de gran altura, con­tra equips com el PSG, el City i l'Atlético de Madrid i de molt més medi­o­cres, com el del dia del Màlaga o el d'Ano­eta.

Per tant, per­do­nin els lec­tors, però el tòpic del par­tit a par­tit s'imposa més que mai. I el d'ahir va dei­xar diver­ses qüesti­ons posi­ti­ves: el prag­ma­tisme per superar un par­tit com­pli­cat con­tra un Gra­nada que no es va arron­sar, espe­ci­al­ment amb la gran actu­ació de Lass, que va fer peri­llar la victòria del Barça en alguns moments. I també el gran par­tit de Raki­tic i Luis Suárez. L'uru­guaià va tor­nar a mar­car un dels tres gols i va rega­lar a Messi el de la tran­quil·litat. Va ser clara­ment l'ele­ment deci­siu deses­ta­bi­lit­zant la defensa gra­na­dina amb les seves contínues des­mar­ca­des. Però Raki­tic no només va fer el gol que obria la llauna del Gra­nada, sinó que va ser el gran acti­va­dor del joc d'atac blau­grana sent l'ini­ci­a­dor dels gols culers. En un par­tit que Luis Enri­que va plan­te­jar amb un joc directe, amb un mig del camp a llar­gues esto­nes des­a­pa­re­gut en com­bat, Raki­tic va ser la bugia del motor blau­grana.

L'aspecte pre­o­cu­pant és la irre­gu­la­ri­tat en el joc en ter­mes gene­rals, i sobre­tot la pobra actu­ació de Ney­mar, que des que Luis Suárez ha posat la directa sem­bla haver que­dat anul·lat després de sig­nar una gran tem­po­rada. Cal espe­rar una recu­pe­ració segura de Ney­mar, que serà un car­tutx més a afe­gir a un Barça que, mal­grat tot el que es digui, és l'únic equip de la lliga que aspira a tots els títols en joc, i per mèrits pro­pis. Això sí, par­tit a par­tit i cadas­cun dife­rent.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)