Dilluns vam veure una altra vegada expresidents del Barça als jutjats, però aquesta vegada eren dos eterns rivals i hi havia molta expectació o, més ben dit, morbositat. De fet, podríem dir, una vegada llegits els articles d'opinió de diversos diaris i blogs, que al final sembla que el menys important era el Barça. És trist el fet de veure expresidents i/o presidents del Barça davant d'un jutge. Però encara és més trist veure com poden ser de dispars les seves declaracions i interpretacions sobre el que està passant. Si és cert el que ha transcendit de les declaracions de tots dos, he de dir que la visió del president Laporta, pel que fa a concepte barcelonista, em sembla, com a mínim, més adequada. D'aquest tema només em queda dir que espero que s'aclareixi tan aviat com sigui possible i que el Barça quedi net de tota sospita.

Ara vull centrar el meu article en Carles Rexach, les seves observacions en un sopar barcelonista i la seva reacció després de veure que havien arribat a diversos mitjans. A veure, no ens sorprendrem ara que Rexach sigui espontani ni del fet que li agradi parlar del Barça i de futbol. Fins aquí, tot com sempre. El problema és qui ho diu, el que diu, com ho diu, on ho diu i les seves contradiccions. Em sorprèn que el sorprengui que els seus suposats comentaris hagin provocat moltes reaccions. Exfutbolista reconegut, exentrenador del Barça, tertulià en moltes ocasions, assessor personal del president del Barça i ara, a més, membre de l'estructura esportiva del club. Home, Charly, ja coneixes com funciona això. Tots som esclaus de les nostres paraules i ens hem de fer responsables de les mateixes. Ara podríem parlar de les explicacions que va donar Rexach. Va insinuar que en cap moment va concedir una entrevista o que no havia dit exactament algunes de les coses que s'havien publicat. Segons Lluís Busquets, periodista que va signar la suposada entrevista/conversa en un sopar a Regió 7, aquesta havia sigut publicada uns dies abans en un altre mitjà i sense cap problema. De fet, sempre segons el periodista esmentat, tenia el beneplàcit del mateix Rexach, des del mes d'octubre, per difondre's. Segons Rexach, ell va fer unes suposades declaracions, però no una entrevista. Per rematar-ho, però, Rexach va fer una reflexió que, personalment em preocupa molt: “Jo, en un sopar, sóc conscient del que dic, però suposant que això fos del dia del sopar, potser ho vaig dir, no hi veig cap problema. Em faig gran i perdo la memòria.” Em sembla que tot això es podia tractar de moltes maneres, però l'escollida no és ni de bon tros tranquil·litzant. El bo de Rexach s'ha equivocat.

Sort que tenim el nostre equip fort en les tres competicions i que ens està donant alegries, perquè el barcelonisme en necessita moltes. Avui donem tot el suport als nostres perquè arribin a la final de la copa i oblidem-nos, durant unes hores, de la resta.