Tots els barcelonistes ja saben la història: d'una tertúlia informal del mes d'agost, uns periodistes van prendre nota del que deia Carles Rexach i dos diaris van decidir publicar-ne dies enrere el contingut. Precisament quan Rexach ha passat de ser un dels assessors de la presidència, juntament amb Fuster i Migueli, a formar part del quartet que ha de regir la direcció esportiva de futbol. És un fet que, volgudament o no, és un petit torpede al nou format de la direcció esportiva o, almenys, a una decisió de la bescantada directiva. Si les opinions que Rexach va deixar anar al seu moment s'haguessin produït ara i no fos ell qui les hagués dit, sinó per exemple l'aparegut Braida, s'haurien pogut molestar Guardiola, Cruyff, Messi, Luis Enrique i algun altre al·ludit, però en cas de ser ell penso que no ha arribat la sang al riu. Entre altres raons perquè, de manera més subtil, són les que ha anat defensant des de la seva pàgina setmanal en un altre diari esportiu i segur que, en petit comitè, també les que ha anat comentant als directius amb qui es relaciona i que ha convençut, ja que li han confiat la responsabilitat de formar part de la comissió que ha de fer les propostes esportives de futur. Molts deuen recordar que quan es parlava de la substitució dels responsables del futbol de base, Rexach va manifestar que ell ho resoldria amb gent de la casa i que Jordi Roura en podria ser un bon responsable. Dit i fet. Ja se n'hi feia, de cas, doncs.

Els socis distanciats dels passadissos del club crec que hem d'estar agraïts de la claredat d'explicacions del nostre home. Quan es pren una decisió mai se sap ben bé per què es pren i en els grups que la comenten, tant a Canaletes com en el d'amics que s'ajunten per veure un partit per televisió, es donen explicacions ben diverses i fins i tot contradictòries. Com a exemple, per què Messi va disminuir el rendiment l'any passat? Rexach ho raona: pel cúmul de coses que li va tocar viure i perquè el control minuciós de l'època Guardiola es va deixatar i el règim alimentari estricte amb descans immediat es va deixar en mans de cadascú. Més temes: quan Luis Enrique va aterrar, va aplicar la seva disciplina, però moltes de les seves normes la força dels esdeveniments les ha endolcit. Així la incògnita de qui va a una expedició concreta que l'entrenador no desvetlla fins al mateix dia del partit, s'ha reduït quan s'ha perfilat un grup de tretze o catorze jugadors en qui més ha confiat i ja saben que si no és per lesió o descans, hi aniran. En Carles ja havia escrit l'11 de novembre: “Les peces noves s'han d'acoblar bé i això requereix un temps. I Luis Enrique també és una peça nova i s'ha d'acoblar al Barça. És cert que ja coneix el club, però és molt diferent ser jugador que ser entrenador.” I la seva tesi és que calia tornar al joc de posició. I que amb Suárez passaria el que ja va ocórrer quan jugant sense 9, amb Laudrup de fals ariet i Stòitxkov per la banda, es va incorporar Romário que jugava al punt de penal i no van perdre pas l'estil. Cal agrair a Rexach altres il·luminacions sobre les moltes incògnites que ens restaven. Ja es parlava que el trencament Guardiola-Vilanova es va produir quan, amb un projecte de seguir junts, formant tàndem, el segon el va trencar en aparèixer l'oportunitat de ser primer entrenador del Barça. Ho va confirmar però, a més, ens vam assabentar que l'any sabàtic del santpedorenc va ser pagat pel Barça. Recordo també que quan va venir Cruyff deia que volia construir el nou Barça des del darrere i que com s'havien deixat perdre el jugador ideal per fer-ho, tothom va entendre que parlava de Schuster, va fitxar Koeman. Rexach ha precisat que no la van encertar fins que van col·locar el lent holandès de central. Gràcies, Carles, llàstima que no hagis parlat de més assumptes perquè molts, envoltats de mil explicacions possibles, entre altres coses, encara no sabem del cert per què el president més votat de la història, Sandro Rosell, va plegar.