Ja hi tornem a ser. La final de la copa del nou monarca es torna a convertir en una qüestió d'estat. I la seu, el centre de la polèmica. A França, Itàlia, Alemanya i Anglaterra ho tenen resolt de fa temps. L'escenari de la final està decidit abans que comenci la temporada i en els últims anys sempre ha estat el mateix: Stade de France, Olímpic de Roma, Olímpic de Berlín i Wembley. Així de senzill i fàcil. Aquí, no. Esperem fins a l'últim moment perquè es pugui enverinar l'elecció del camp de la final, per fer-ne lectures de confrontació política, de rivalitat territorial, de bilis corrosiva. La lògica diu que el camp hauria de ser neutral, tenir la major capacitat possible i ser equidistant respecte de les dues ciutats dels finalistes. Però veure 80.000 catalans i bascos omplint d'estelades i ikurrins el Bernabéu genera urticària. Un cop més la visió plurinacional de l'estat esdevé una fal·làcia. #NoalafinalenelBernabéu va ser trending topic a Twitter durant bona part del dia. El Madrid no sap què inventar-se. Després de les obres als lavabos de l'estadi, ara s'agafen a un argument tan ridícul com especulatiu. L'hipotètic play-off d'ascens a segona A del Madrid Castella. L'equip va camí de jugar-lo, però la classificació no és ni de bon tros al sac (és segon, amb 46 punts, però el cinquè en té 44). Des d'aquí també s'apel·la de manera tramposa al señorío madridista quan la situació a la inversa tindria una resposta semblant. El despropòsit és vergonyant i la federació espanyola, que és la que organitza i té potestat per decidir l'escenari, fa anys que permet un debat que alimenta la crispació. Per què no copia el model de les altres lligues europees. Seu designada abans que comenci la competició (no cal que sempre sigui la mateixa). El bàsquet, tot i que el sistema de competició és diferent, ho fa i ningú se'n queixa. El futbol espanyol torna a fer el ridícul. La inacció de la incompetència torna a ser flagrant. Ja hi tornem a ser.