Com el Barça va perfecte (oi, president Bartomeu?) guanyarem avui el temps dedicant unes paraules al futbol més pur, l'amateur i el de base. I ja posats, a l'esport en general, concepte meravellós que des de sempre ha estat un clar motor de la societat del nostre país fins a convertir-lo en referent. Tant del de competició com del de lleure. Capdavanters. L'esport contribueix a integrar, a reduir desigualtats socials i culturals, a millorar la salut i el benestar, a educar en valors. En matèria econòmica, és incalculable el que els governs s'estalvien gràcies a l'associacionisme del món de l'esport. Avui, però, tot plegat està contra les cordes per culpa de les darreres accions legislatives del govern de Mariano Rajoy, que perjudiquen el sector. Atenció: aquí i a Espanya.

El desastre és majúscul. La situació d'ofegament i fiscalització a les entitats modestes (que, recordem-ho, no tenen ànim de lucre) podria suposar la desaparició de gairebé 15.000 clubs catalans i, com a conseqüència, l'eliminació de tota la tasca social sobre un col·lectiu important de nens i nenes. I, aleshores, qui farà aquesta feina? I quan li costarà? Cada vegada hi ha més càrregues i obligacions alhora que desapareixen les ajudes. Qui vulgui conèixer en profunditat la problemàtica trobarà més informació a www.sortimaguanyar.cat, el lloc web que ha preparat la Unió de Federacions Esportives de Catalunya per combatre la vergonya.

L'escenari ha provocat un fet insòlit: l'esport català s'ha unit en bloc. Per primera vegada en molts anys, tots van a l'una. Govern, federacions i associacions d'àmbits diversos. Ni la recerca de la llibertat esportiva de Catalunya ho havia aconseguit! Sempre hi havia una excusa per fugir del camí més recte! Els diners, els interessos polítics, les enveges, els protagonismes miserables, les proteccions elitistes, més fotos que feina… gols en pròpia porteria un darrere l'altre.

Que Ivan Tibau (govern) doni la cara i que Gerard Esteva (UFEC) lideri és d'agrair. Que Andreu Subies (president del futbol, l'esport més massiu i mediàtic) situï el seu esport al capdavant de la reivindicació és necessari. És el més fort de tots els esports i ha de donar exemple. Que hi hagi vagues i minuts de silenci és bo. Aquestes entitats, tradicionalment conservadores i servils amb els poders fàctics, aquests dirigents que han viscut espantats i pendents de la subvenció, el viatge i la dieta espanyola, ara estan fent la feina que els correspon de manera decidida. És veritat que el problema també el tenen a Astúries i a Extremadura (de fet, a tot l'Estat) i que els catalans no han estat els primers valents de la pel·lícula, però la realitat és que hi són. Han baixat del carro dels que acompanyen amb por i s'han posat a estirar-lo. Sembla que han sortit de la cova. Felicitats. I ànims.

Demanen “un règim especial amb la sensibilitat que correspon en l'àmbit de la regularització de la Seguretat Social, la llicència única, la llei de transparència fiscal, la llei reguladora de l'impost sobre l'IVA i el blanqueig de capitals”, així com “una llei de mecenatge adequada per al finançament de l'esport”. Potser serà millor que demanin (i, sobretot, lluitin) un Estat propi i construeixin aquest pal de paller de la nostra societat de la millor de les maneres. Mentrestant, endavant. I com a informació de servei: que ningú s'oblidi que el dia 19 de març, a les 12 hores, hi ha concentració del món de l'esport català al Centre Esportiu de l'Estació del Nord. El que hi ha en joc no és cap broma.