Carències de ciment

Una vegada deci­dits els fina­lis­tes de la copa ha arren­cat l'habi­tual serial per deci­dir-ne la seu. Dies de rumors i d'intri­gues pels des­pat­xos de la Fede­ració Espa­nyola de Fut­bol que reflec­tei­xen bé la con­tro­ver­tida manera d'actuar d'aquest orga­nisme. Dis­sor­ta­da­ment, la des­fa­sada gestió de la fede­ració

Ja no sorprèn ningú, ni el fet que cal­gui espe­rar fins al 25 de març –com a mínim– per saber on caldrà que les afi­ci­ons del Barça i l'Ath­le­tic es des­pla­cin per pre­sen­ciar la final en directe. Deci­si­ons a corre-cuita que con­tras­ten amb una manera de fer més adap­tada als nos­tres temps i que con­sis­teix a fixar la seu quan comença el curs, tal com fa la fede­ració anglesa amb la final de la FA Cup i la UEFA amb la de la Cham­pi­ons, un fet que evita sus­picàcies i pape­rots com el que està fent el Real Madrid, que ha que­dat retra­tat amb la seva reticència a dei­xar el San­ti­ago Ber­nabéu perquè cata­lans i bas­cos es juguin el títol el 30 de maig. Això situa l'estadi de Mes­ta­lla com a pre­su­mi­ble esce­nari de la final; un comodí cada vegada més gas­tat i que evi­den­cia les carències gene­ra­lit­za­des que arros­sega la Lliga de Fut­bol Pro­fes­si­o­nal pel que fa als esta­dis on es rea­litza l'espec­ta­cle. Recin­tes majo­ritària­ment atro­ti­nats, incòmodes i limi­tats a l'hora d'aco­llir par­tits impor­tants, que con­tras­ten amb les grans xifres i adjec­tius que uti­litza l'ano­me­nada “lliga de les estre­lles”. Hi ha una dada prou sig­ni­fi­ca­tiva: dels vint esta­dis de pri­mera, només tres han estat inau­gu­rats en els últims quinze anys, o sigui des de l'any 2000. Són el Power8 (2009), San Mamés (2013) i l'estadi Jue­gos del Medi­terráneo d'Alme­ria (2004), aquest últim de titu­la­ri­tat muni­ci­pal i amb un afo­ra­ment de només 15.200 espec­ta­dors. A la resta els toca con­for­mar-se amb retocs pun­tu­als.

En aquest con­text, el Camp Nou i el Ber­nabéu, amb una capa­ci­tat per a 99.354 i 85.454 espec­ta­dors, res­pec­ti­va­ment, apa­rei­xen com dos gegants aïllats; reflex fidel de la dimensió que tenen el Barça i el Madrid en la lliga de pri­mera divisió. Es tracta, però, de dos esta­dis amb més de mig segle d'història, com­pen­sada amb un reguit­zell de refor­mes i millo­res fun­ci­o­nals que els per­me­ten dis­po­sar de la con­si­de­ració d'estadi cinc estre­lles per part de la UEFA. Tot i això, ha arri­bat un moment que els ren­tats de cara ja no són sufi­ci­ents i tant el Barça com el Madrid tenen pre­vista una pro­funda remo­de­lació dels seus esta­dis per adap­tar-los a de les neces­si­tats del segle XXI. El poten­cial econòmic de les dues enti­tats els ho per­met, però no és el cas d'altres clubs històrics de la lliga com el València i l'Atlético, que dis­po­sen dels recin­tes amb més capa­ci­tat –uns 55.000 espec­ta­dors– rere els dos grans. Res espec­ta­cu­lar, però sufi­ci­ent per aco­llir finals com la de la copa.

L'estadi de Mes­ta­lla i el Vicente Cal­derón, per con­tra, dei­xen molt que desit­jar i les capes de pin­tura ja no acon­se­guei­xen emmas­ca­rar l'efecte cau­sat pel pas del temps. Cons­ci­ents de la situ­ació, tant el València com l'Atlético han bus­cat un nou recinte que els per­meti créixer tant en l'aspecte quan­ti­ta­tiu com qua­li­ta­tiu, però els pro­jec­tes per dis­po­sar d'una nova casa topen amb la deli­cada situ­ació de les seves tre­so­re­ries. El millor exem­ple d'això es pot obser­var amb el nou Mes­ta­lla, un estadi per a 61.500 espec­ta­dors que des del 2009 és manté com un esque­let de for­migó a l'entrada de València. Una imatge sinis­tre dels exces­sos vis­cuts durant els anys de la bom­bo­lla immo­biliària. Pel que fa a l'Atlético té pre­vist mar­xar a La Pei­neta, símbol del fallit pro­jecte olímpic de Madrid, a par­tir de la tem­po­rada 2016/17. Un recinte més ampli, amb un afo­ra­ment que vore­jarà els 70.000 espec­ta­dors, però que obli­garà els afi­ci­o­nats colc­ho­ne­ros a dei­xar la seva cèntrica ubi­cació a la vora del Man­za­na­res. Un tras­llat simi­lar al que es va plan­te­jar al Sevi­lla i el Betis quan es va inau­gu­rar l'estadi de La Car­tuja a Sevi­lla, però que en aquest cas va que­dar en paper mullat.