Prohibir, prohibir i prohibir

El Barça torna a ser líder de la lliga. No ho era des de l'octu­bre. La der­rota blanca a San Mamés i la gole­jada blau­grana con­tra el Rayo han estat la com­bi­nació per­fecta que ho ha pro­pi­ciat. La set­mana pas­sada va ser fantàstica per al Barça. Qua­tre dies abans havia acon­se­guit la clas­si­fi­cació per a la final de la copa del Rei. La jugarà, pre­ci­sa­ment, con­tra l'Ath­le­tic, l'equip que va faci­li­tar el seu lide­ratge der­ro­tant dis­sabte el Madrid. Ter­cera final entre els dos clubs en les set últi­mes tem­po­ra­des i repe­tició de la història per esco­llir l'estadi que ha de ser la seu de la final i també per mirar d'evi­tar que bas­cos i cata­lans expres­sin els seus sen­ti­ments amb total lli­ber­tat.

Flo­ren­tino Pérez, pre­si­dent del Real Madrid, mai ha vol­gut cap bé al Barça. Més aviat tot el con­trari. En tots els anys de domini blau­grana, no ha dei­xat de moure fils per fer mal a l'enti­tat cata­lana. Es va inven­tar unes obres als lava­bos del San­ti­ago Ber­nabéu per no dei­xar que el Barça i l'Ath­le­tic jugues­sin allà la final del 2012. Aquest cop no ha neces­si­tat ni excu­ses. No cedeix el camp i prou. I tot­hom calla. És igual que milers d'afi­ci­o­nats dels dos equips es que­din sense entrada. Ningú vol inco­mo­dar Flo­ren­tino. Ell con­trola el fut­bol i mol­tes altres coses des de la llotja del Ber­nabéu i no vol veure com el Barça es pro­clama campió a casa seva. És l'única raó per no cedir l'estadi, res de xiu­lada a l'himne. Si la final la jugues­sin l'Ath­le­tic i la Real Soci­e­dad sí que cedi­ria el Ber­nabéu. Però els afi­ci­o­nats de l'Ath­le­tic no tin­dran tan­tes entra­des perquè han tin­gut la mala sort de jugar la final con­tra el Barça.

La pre­o­cu­pació de la xiu­lada a l'himne no és de Flo­ren­tino. És d'altres inqui­lins de la llotja del Ber­nabéu. Com Espe­ranza Aguirre. Ja va dema­nar que se sus­pengués la final del 2012 si es xiu­lava l'himne espa­nyol. Ahir va anar més enllà en un arti­cle en un diari de Madrid. Tor­nava a dema­nar la sus­pensió imme­di­ata i que el par­tit es dis­putés l'endemà a porta tan­cada i també que l'Ath­le­tic i el Barça no dis­pu­tes­sin la com­pe­tició. Con­ver­teix la final de copa en un acte polític i no espor­tiu. Sense saber ni tenir en compte que els dos fina­lis­tes són els dos clubs que, pre­ci­sa­ment, més vega­des han gua­nyat la com­pe­tició. Sense saber que la final entre el Barça i l'Ath­le­tic és la que més cops s'ha dis­pu­tat.

El que s'hau­ria de pre­gun­tar Espe­ranza Aguirre és per què les afi­ci­ons del Barça i l'Ath­le­tic xiu­len l'himne espa­nyol i la monar­quia. La xiu­lada és una de les poques mane­res que tenen, espe­ci­al­ment els cata­lans, d'expres­sar els seus sen­ti­ments i la seva dis­con­for­mi­tat per com són trac­tats per l'Estat i el govern del Par­tit Popu­lar a què ella per­tany. El seu par­tit no deixa que el poble català s'expressi a les urnes. No deixa que deci­deixi el seu futur allà on el deci­dei­xen els demòcra­tes. Perquè no ho són gaire, de demòcra­tes. I una prova més és que Espe­ranza Aguirre vul­gui pro­hi­bir a bas­cos i cata­lans que s'expres­sin en lli­ber­tat en la final.