El Barça torna a ser líder de la lliga. No ho era des de l'octubre. La derrota blanca a San Mamés i la golejada blaugrana contra el Rayo han estat la combinació perfecta que ho ha propiciat. La setmana passada va ser fantàstica per al Barça. Quatre dies abans havia aconseguit la classificació per a la final de la copa del Rei. La jugarà, precisament, contra l'Athletic, l'equip que va facilitar el seu lideratge derrotant dissabte el Madrid. Tercera final entre els dos clubs en les set últimes temporades i repetició de la història per escollir l'estadi que ha de ser la seu de la final i també per mirar d'evitar que bascos i catalans expressin els seus sentiments amb total llibertat.

Florentino Pérez, president del Real Madrid, mai ha volgut cap bé al Barça. Més aviat tot el contrari. En tots els anys de domini blaugrana, no ha deixat de moure fils per fer mal a l'entitat catalana. Es va inventar unes obres als lavabos del Santiago Bernabéu per no deixar que el Barça i l'Athletic juguessin allà la final del 2012. Aquest cop no ha necessitat ni excuses. No cedeix el camp i prou. I tothom calla. És igual que milers d'aficionats dels dos equips es quedin sense entrada. Ningú vol incomodar Florentino. Ell controla el futbol i moltes altres coses des de la llotja del Bernabéu i no vol veure com el Barça es proclama campió a casa seva. És l'única raó per no cedir l'estadi, res de xiulada a l'himne. Si la final la juguessin l'Athletic i la Real Sociedad sí que cediria el Bernabéu. Però els aficionats de l'Athletic no tindran tantes entrades perquè han tingut la mala sort de jugar la final contra el Barça.

La preocupació de la xiulada a l'himne no és de Florentino. És d'altres inquilins de la llotja del Bernabéu. Com Esperanza Aguirre. Ja va demanar que se suspengués la final del 2012 si es xiulava l'himne espanyol. Ahir va anar més enllà en un article en un diari de Madrid. Tornava a demanar la suspensió immediata i que el partit es disputés l'endemà a porta tancada i també que l'Athletic i el Barça no disputessin la competició. Converteix la final de copa en un acte polític i no esportiu. Sense saber ni tenir en compte que els dos finalistes són els dos clubs que, precisament, més vegades han guanyat la competició. Sense saber que la final entre el Barça i l'Athletic és la que més cops s'ha disputat.

El que s'hauria de preguntar Esperanza Aguirre és per què les aficions del Barça i l'Athletic xiulen l'himne espanyol i la monarquia. La xiulada és una de les poques maneres que tenen, especialment els catalans, d'expressar els seus sentiments i la seva disconformitat per com són tractats per l'Estat i el govern del Partit Popular a què ella pertany. El seu partit no deixa que el poble català s'expressi a les urnes. No deixa que decideixi el seu futur allà on el decideixen els demòcrates. Perquè no ho són gaire, de demòcrates. I una prova més és que Esperanza Aguirre vulgui prohibir a bascos i catalans que s'expressin en llibertat en la final.