Segona part

Els expli­cava, fa quinze dies i en aquest mateix espai, el temps que va haver de pas­sar perquè Adel Mec­haal obtingués la naci­o­na­lit­zació des que va sol·lici­tar-la. Qua­tre anys i dos mesos. “A les 9.34 h del matí, a la pàgina del minis­teri sor­tia”, ens expli­cava en una entre­vista que vaig voler recu­pe­rar de l'heme­ro­teca, una set­mana després que el pala­mosí guanyés els títols esta­tals de 3.000 i 1.500 metres en pista coberta.

Recordo una de les enèsimes expli­ca­ci­ons sobre les carac­terísti­ques dels dife­rents mit­jans de comu­ni­cació de mas­ses. Totes van ser quan, encara, el mes­sies de les xar­xes soci­als que visita un cop a l'any Bar­ce­lona no havia inven­tat el mitjà que va fer ser­vir l'Adel per expo­sar diu­menge pas­sat, i en un escrit amb sis argu­ments –la posició, crec que poc valo­rada des de les tri­bu­nes, que va ocu­par en la final de l'euro­peu–, la seva versió dels fets ocor­re­guts en les ante­ri­ors 24 hores. Deia, la pro­fes­sora de vés a saber quina matèria que els dia­ris eren una mena de notari de la quo­ti­di­a­ni­tat. Un pim pam ràpid i concís que seguia amb la ràdio imme­di­a­tesa, la tele­visió el poder de la imatge...

Pas­sa­ran els anys, i l'heme­ro­teca dirà que el dia que Mec­haal cor­ria la final dels 1.500 a Praga El Mundo publi­cava una entre­vista a l'atleta del moment en què es posi­ci­o­nava política­ment en el mateix sen­tit que va expres­sar en el titu­lar que els recu­pe­rava aquí fa quinze dies: “Jo vota­ria clara­ment per la inde­pendència”, sor­tia publi­cat en l'edició de les Comar­ques Giro­ni­nes d'El Punt Avui el 6 de febrer del 2013.

Abans de par­lar amb ell, aquell dia 5, en tenia referència mit­jançant Àngel Mullera, un altre que també havia estat sen­ten­ciat, perquè havien com­par­tit un parell de con­cen­tra­ci­ons en alçada. A Ifran (Mar­roc) i Font-romeu (Alta Cer­da­nya).

Adel acaba la seva expo­sició avi­sant que a par­tir d'ara no par­larà en públic, que ho faran els seus resul­tats.