Amb fran­quesa, volíem glos­sar els 750 par­tits de Xavi, però hi ha gent entes­tada a variar les pri­o­ri­tats. El Barça ha vis­cut un altre diven­dres negre, l'enèsim dels dar­rers temps, pro­ta­go­nit­zat per la gent que pro­me­tia no fallar, que par­lava de vir­tuts quan només la moti­va­ven la revenja i l'interès. Tot s'hau­ria aca­bat ràpid si no hagues­sin vol­gut pas­sar per tan lles­tos i eixe­rits: n'hi havia prou de dir el cost real de Ney­mar i no pre­sen­tar-lo com una ganga de rebai­xes de la qual es van­ta­ven. I prou. S'atrapa més aviat un men­ti­der que un coix. És evi­dent que ens han men­tit. En aquest cas i en molts d'altres. Encara més, pen­sen con­ti­nuar-ho fent. Núñez va ple­gar l'any 2000 i ara sabem que no ho va fer per pressió de l'Ele­fant Blau, sinó per Hisenda. Doncs bé, aquells que encara bus­quen expli­ca­ci­ons a l'adéu de Rosell ja les comen­cen a tenir, amb la sos­pita que en podem viure altres capítols. I al suc­ces­sor no legi­ti­mi­tat per a les urnes, el mateix. En plena i exa­ge­rada cam­pa­nya elec­to­ral, Bar­to­meu s'ha esforçat de valent a fer-nos creure que la seva res­pon­sa­bi­li­tat pràcti­ca­ment arren­cava després d'Ano­eta. Abans-d'ahir, ell i els seus van pro­ta­go­nit­zar un altre capítol lamen­ta­ble publi­cant comu­ni­cats en els quals sem­bla que emprin la tinta del cala­mar per fugir d'estudi, mani­o­bres de dis­tracció mal escri­tes i mal argu­men­ta­des, impròpies del Barça. Resulta que l'Audi­en­cia Naci­o­nal ha anat tan ràpid com ells mani­fes­ta­ven que volien i ara els dol. Resulta que apel·len a la història que des­co­nei­xen per fer veure que són vícti­mes de la per­se­cució a la manera de Gam­per i Sunyol, per esmen­tar dos casos fla­grants. Per favor, una mica de dig­ni­tat i decència. Quan fas les coses com cal fer-les al Barça, no hi ha samar­reta blanca sota la toga del jutge que val­gui, i ningú pro­cessa dos pre­si­dents ni posa el club a la ban­queta per caprici. Davant de tan greu pano­rama, decep –no ens enga­nyem– la nul·la petició de res­pon­sa­bi­li­tats. Els pre­can­di­dats, callats. El soci, pen­dent de la pilota, con­si­de­rant aquests greus fets pec­cata minuta com­pa­rats amb els gols de Messi. Amb la dimissió imme­di­ata de la direc­tiva, acom­pa­nyada de la con­vo­catòria urgent d'elec­ci­ons, hau­ria d'arri­bar la reflexió de la massa social per exi­gir com­por­ta­ments dig­nes, cohe­rents amb el Més que un club, i no aquesta ver­go­nya. Aquí, et des­cui­des i ja t'han tor­nat a enga­nyar. A Ramon Cierco, direc­tiu del fut­bol for­ma­tiu, res­pon­sa­ble de la Masia, vice­pre­si­dent de la Fun­dació del Barça i copre­si­dent del BPA, el seu govern l'ha fet ple­gar després de rebre un informe sobre blan­queig de diners arri­bat del Depar­ta­ment del Tre­sor dels Estats Units. Al·leguen blan­queig de diners i con­nivència amb grups cri­mi­nals rus­sos i xine­sos. Cierco va cedir la seu elec­to­ral de Rosell abans de les últi­mes elec­ci­ons i, com a premi, va entrar a la junta amb el fla­mant pre­si­dent ja esco­llit. Una manera de pagar favors. Es veu que convé tenir amics a Andorra. Ara Cierco pensa con­ti­nuar a la junta, però li han suspès un acte pre­vist per avui, i així podrà evi­tar incòmodes pre­gun­tes de la premsa. Pre­gun­tem-nos si el Barça es mereix tot això. Fins quan aguan­ta­ran gràcies a la pas­si­vi­tat gene­ral i a les seves cor­ti­nes de fum? Quan exi­gim rege­ne­ració radi­cal de la vida pública, hem de per­me­tre aques­tes actu­a­ci­ons en un pal de paller emo­ci­o­nal del país?