Amb franquesa, volíem glossar els 750 partits de Xavi, però hi ha gent entestada a variar les prioritats. El Barça ha viscut un altre divendres negre, l'enèsim dels darrers temps, protagonitzat per la gent que prometia no fallar, que parlava de virtuts quan només la motivaven la revenja i l'interès. Tot s'hauria acabat ràpid si no haguessin volgut passar per tan llestos i eixerits: n'hi havia prou de dir el cost real de Neymar i no presentar-lo com una ganga de rebaixes de la qual es vantaven. I prou. S'atrapa més aviat un mentider que un coix. És evident que ens han mentit. En aquest cas i en molts d'altres. Encara més, pensen continuar-ho fent. Núñez va plegar l'any 2000 i ara sabem que no ho va fer per pressió de l'Elefant Blau, sinó per Hisenda. Doncs bé, aquells que encara busquen explicacions a l'adéu de Rosell ja les comencen a tenir, amb la sospita que en podem viure altres capítols. I al successor no legitimitat per a les urnes, el mateix. En plena i exagerada campanya electoral, Bartomeu s'ha esforçat de valent a fer-nos creure que la seva responsabilitat pràcticament arrencava després d'Anoeta. Abans-d'ahir, ell i els seus van protagonitzar un altre capítol lamentable publicant comunicats en els quals sembla que emprin la tinta del calamar per fugir d'estudi, maniobres de distracció mal escrites i mal argumentades, impròpies del Barça. Resulta que l'Audiencia Nacional ha anat tan ràpid com ells manifestaven que volien i ara els dol. Resulta que apel·len a la història que desconeixen per fer veure que són víctimes de la persecució a la manera de Gamper i Sunyol, per esmentar dos casos flagrants. Per favor, una mica de dignitat i decència. Quan fas les coses com cal fer-les al Barça, no hi ha samarreta blanca sota la toga del jutge que valgui, i ningú processa dos presidents ni posa el club a la banqueta per caprici. Davant de tan greu panorama, decep –no ens enganyem– la nul·la petició de responsabilitats. Els precandidats, callats. El soci, pendent de la pilota, considerant aquests greus fets peccata minuta comparats amb els gols de Messi. Amb la dimissió immediata de la directiva, acompanyada de la convocatòria urgent d'eleccions, hauria d'arribar la reflexió de la massa social per exigir comportaments dignes, coherents amb el Més que un club, i no aquesta vergonya. Aquí, et descuides i ja t'han tornat a enganyar. A Ramon Cierco, directiu del futbol formatiu, responsable de la Masia, vicepresident de la Fundació del Barça i copresident del BPA, el seu govern l'ha fet plegar després de rebre un informe sobre blanqueig de diners arribat del Departament del Tresor dels Estats Units. Al·leguen blanqueig de diners i connivència amb grups criminals russos i xinesos. Cierco va cedir la seu electoral de Rosell abans de les últimes eleccions i, com a premi, va entrar a la junta amb el flamant president ja escollit. Una manera de pagar favors. Es veu que convé tenir amics a Andorra. Ara Cierco pensa continuar a la junta, però li han suspès un acte previst per avui, i així podrà evitar incòmodes preguntes de la premsa. Preguntem-nos si el Barça es mereix tot això. Fins quan aguantaran gràcies a la passivitat general i a les seves cortines de fum? Quan exigim regeneració radical de la vida pública, hem de permetre aquestes actuacions en un pal de paller emocional del país?