Les xifres que es maneguen per al combat del 2 de maig del 2015 entre Floyd Mayweather Jr. (38 anys) i Manu Pacquiao (36), són d'aquelles que ens poden marejar si les posem en un context actual, és a dir, si les comparem amb qualsevol altre impacte econòmic d'un esdeveniment esportiu. Hi ha una borsa de 250 milions de dòlars pel combat. Però atenció, ja estan adjudicats els percentatges que cada un dels boxadors s'emportaran. Mayweather guanyarà 150 milions de dòlars per entre 3 i 36 minuts de combat. Si algú vol saber el preu per minut, ja sap quina regla de tres ha d'aplicar. El seu rival, ha de comptar amb 100 milions. És cert, en la boxa, les borses que guanyen els púgils s'han de reduir, perquè hi ha el mànager, els entrenadors i els espàrrings, i tot l'equip que els envolta. I els impostos.

Las Vegas, el MGM i Bob Arum són els hostes. Escriure aquest article m'ha retornat a final dels anys setanta, quan tot just iniciada la meva carrera periodística vaig haver de començar, tant sí com no, portant la secció de boxa del desaparegut 4-2-4. Vaig viure una època esplendorosa de boxadors com Duran, Velázquez, Perico, Evangelista, i dels catalans Massó i Guinaldo, i vaig entrar en el món dels promotors, com Tejeda, i dels mànagers, com Goya. Em vaig fer gran, de cop. Han passat més de tres dècades i ara, la boxa aquí ha desaparegut. Però veus que als Estats Units i en altres indrets del món per veure aquest combat es recaptarà tres vegades el que costarà. I llavors necessites explicar que l'esport i la televisió seguiran vinculats en els propers anys d'una manera tan estreta que paga la pena seguir estudiant-ho.

En contra d'altres combats, aquest es presenta com un duel dilatat, ja que fa sis anys que alguns ja el demanaven, en una categoria en què no s'acostumava a titllar l'enfrontament de matx del segle, el pes wèlter, i en què, en la presentació, a Los Angeles, tots dos contendents semblaven massa bons nois per ser aspirants a la corona mundial. El Nokia Theatre, la catifa vermella dels Oscars, va acollir els dos homes que, un imbatut en la seva trajectòria, l'altre amb dues derrotes, personifiquen el bo i millor d'aquest esport. Si escric sobre això en una secció en què ja saben els lectors que busco explicar coses de l'àmbit econòmic, és perquè hi ha hagut detalls inèdits com que dues cadenes de cable s'hagin posat d'acord per compartir l'esdeveniment: Showtime, que té Mayweather en exclusiva, i HBO, que té Pacquiao. I les entrades per ser allà, en viu, ja estan venudes, i es paguen a 7.500 dòlars ara mateix en la revenda.

El màxim responsable de la CBS, propietària de Showtime, va ser qui va fer els passos necessaris perquè un combat que s'ha estat endarrerint des del 2009 ara sigui una realitat, i ja es preveu que els ingressos per pagament per visió seran de 400 milions. Per tant, si la borsa és de 250… ja poden veure quin és el volum del
negoci.

Alguns dels experts han dit que aquest mundial està al nivell de la Superbowl i els Jocs Olímpics. I és cert. Per les xifres que es mouen, és així. Però la gran final del futbol americà dura prop de quatre hores, i els Jocs són setze dies. I si Mayweather i Pacquiao van fins al final, tot plegat, la cosa durarà tres minuts per assalt, és a dir, trenta-sis minuts, i onze minuts entre rounds, és a dir, uns quaranta-set….I si els dic que comprar aquest combat per veure'l pot costar 90 o 100 euros, ja poden comprovar de què haurem de morir, d'aquí no gaire, a casa nostra. Sort que la boxa fa anys que està de baixa. Serà en altres disciplines, i no cal que els digui quines... oi?