En moments de feblesa, un sempre es pregunta qui està sostenint a qui: el club a l'equip o l'equip al club. Aquest sempre ha estat un debat prolífic a can Barça quan alguna cosa ha trontollat. Tothom voldria que la fermesa fos consubstancial a l'entitat, i que tot ho pogués sostenir, però malauradament això no sempre passa.

Aquest és un moment en què la bona trajectòria de l'equip que dirigeix Luis Enrique Martínez està permetent que el soci i aficionat es miri amb un punt de llunyania l'enrenou institucional. Un voldria que club i el primer equip anessin de bracet i que un dels dos no hagués de fer un sobreesforç per suportar el pes que li recau per la feblesa de l'altre. Ara mateix, mirar la institució és contemplar un desori de fets que res tenen a veure amb la feina d'una oposició orquestrada ni una successió d'atacs calculats per part de la premsa, amb ganes de gresca per fer caure el govern escollit democràticament a les urnes i, en aquest cas, per majoria absoluta.

Ara ens arriba el neguit que es viu un cop més en l'equip de govern perquè un membre està esquitxat pel cas de blanqueig de diners provinent del crim organitzat en la Banca Privada d'Andorra. Es tracta de Ramon Cierco, que sembla que podria haver demanat desvincular-se de les seves funcions a la fundació i al futbol formatiu mentre es treu l'entrellat del BPA.Què deu tenir la Fundació del Barça, que en els darrer anys ha alienat un florit grup de personatges, quin d'ells més involucrat en assumptes tèrbols, com és el cas de Fèlix Millet i el mateix Iñaki Urdangarin, tots dos expatrons.

El tema és que, en pocs dies, el cas Cierco s'afegeix a l'acció de divendres passat del jutge Ruz de portar Bartomeu, Rosell i el mateix Barça al banc dels acusats en el judici pel cas Neymar, mentre que el cap de setmana passat ens aixecàvem amb una notícia en què el fiscal d'aquesta instrucció no només demanarà penes de presó per als imputats, sinó que vol que el Barça deixi de jugar la lliga, informació gens confirmada de moment, però que ja no sorprendria gens ni mica donada la velocitat de vertigen que ha assolit aquest cas, un clar exemple que a la justícia sí que hi ha dues velocitats.

Sigui quin sigui el desenllaç final de tot plegat, el moment del Barça només provoca un somriure pels resultats del primer equip, que més que mai és el que està tapant tota la resta i sostenint l'entitat perquè no es cali foc, però del de veritat, del que encén el mateix seguidor i soci.

Ara per ara, l'aficionat segueix mirant-s'ho amb certa distància, ja que sospito que no té ni prou informació per avaluar el moment en què es troba la institució i perquè potser no dóna crèdit al cabal de situacions que s'estan produint des de fa mesos.

A baix, a la gespa, els amics de Messi no ho estan fent gens malament, especialment pels resultats, i aquesta setmana la volada cap a l'èxit pot ser encara més alta, si eliminen el City i es carreguen el Madrid, fet que consolidarà encara més una de les potes en què se sosté tot això. No vull ni pensar què passaria si la piloteta deixés d'entrar.