Sense pietat
la setmana de la credibilitat i l'instint assassí
El Barça de Luis Enrique, de moment, no té sostre. Ve d'on ve, de la decadència d'un equip, del final d'un cicle i de marcar un punt d'inflexió. A partir d'aquí, crear un grup fort, definir-lo, armar-lo d'arguments i fer-lo créixer és un procés. Un procés que rarament és curt i que està obert. En aquest camí, l'equip ha pagat peatges associats a derrotes (Bernabéu, PSG i Anoeta), també a petites crisis (Deulofeu, Xavi, Piqué, Luis Suárez, Messi...) i ha superat tests d'estrès (Atlètic x3, Mestalla, Etihad Stadium i la copa), que fins ara ha convertit en factors de creixement. Per això la trajectòria del Barça puja i puja i a hores d'ara és impossible saber fins a on. Setmanes com aquesta, la del City i la del clàssic, són proteïna pura per al futbol, la competitivitat i el grup. Per això és tan important, demà i diumenge, ser fidel a un mateix, no tenir dubtes, ni por, ni fer concessions, ni mirar enrere. És cert que la fantasia de Messi, la pinya i les cares blaugrana a Ipurua contrasten vigorosament amb la desesperació centrifugada de CR7 i el mal ambient que van explicitar el vestidor, la grada i les cares dels blancs contra el Llevant. Segurament, a hores d'ara, el Barça té més equip que credibilitat i el Real Madrid, més credibilitat que equip. Així ho demostren les estadístiques de l'un i el palmarès recent de l'altre. Probablement, aquesta sigui una setmana per fer el sorpasso i guanyar-se la credibilitat a costa del rival més directe. Per això aquests 180 minuts de futbol al Camp Nou són especialment transcendents. El premi són els quarts de final d'una Champions en què el Barça no és favorit i quatre punts d'avantatge en la lliga que poden desconnectar mentalment els blancs, obligar-los a triar l'objectiu més factible. Per això no val a badar. El City de Pellegrini va perdre mitja lliga el cap de setmana passat; el Madrid d'Ancelotti viu entre emprenyades, enveges i ratificacions; probablement se senten entre l'espasa i la paret i és justament en aquesta situació que el Barça de les 16 victòries en 17 partits, els 126 gols marcats i el Messi desencadenat ha de demostrar el seu instint assassí.