El Centre Esportiu Olímpics Vall d'Hebron ja és ple de gom a gom quan encara falta una hora per a l'inici de l'espectacle. Acompanyades dels pares, les més de dues mil adolescents que omplen les grades no paren de xisclar i de ballar al ritme de la música que sona a tot drap a través dels altaveus. Amb aquest panorama, es podria tractar d'uns clubs de fans en espera del concert del grup de moda, però la realitat és ben diferent. Són joves esportistes deleroses per veure els seus referents de la rítmica competir sobre el tapís. Es tracta del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona-Copa Internacional de Catalunya de gimnàstica rítmica, que es va disputar ara fa una setmana en aquest antic recinte olímpic, una cita obligada per a les amants d'aquesta exigent disciplina que combina elements de ballet, gimnàstica i dansa. Per a la resta d'humans, però, sovint semblen exercicis contorsionistes impossibles i equilibris de funambulisme amb els quatre aparells en joc –cèrcol, pilota, maces i cinta– més propis d'un número de circ. En tot cas, és un espectacle de gran bellesa estètica i plàstica.

Històricament, un dels millors exponents d'aquest esport ha estat la russa Eugenia Kanaeva, que es va retirar després del seu segon títol olímpic en els Jocs de Londres, però que el 2011 també va competir en el trofeu de Barcelona. Kanaeva complia fil per randa tots els requisits que es demanen a una icona de l'esport. Talent i innovació a parts iguals confluïen en la magnífica gimnasta siberiana, que va revolucionar la rítmica en la seva primera aparició en un gran campionat, l'europeu de Bakú el 2007. Iratxe Aurrekoetxea, cap de l'equip tècnic de la Federació Catalana de Gimnàstica i entrenadora de la millor especialista del país, Natàlia Garcia Timofeeva, ja va fer en el seu dia un sentit elogi del prodigi rus: “Independentment dels títols, és una persona molt humil i amb unes qualitats psicològiques per afrontar les competicions que impressionen. És una noia encisadora i sempre es mostra molt propera amb la resta de gimnastes.” Amb aquests valors, no és estrany que la presència de Kanaeva a la capital catalana suposés tot un fenomen el 2011 i aixequés autèntiques passions entre les joves fans. Aurrekoetxea també es va referir aleshores a les seves condicions excepcionals per a la pràctica de la rítmica: “Té un talent i un nivell de coordinació amb el maneig dels aparells impressionant. Però no es conforma amb això, i cada temporada aporta moviments i composicions noves. És de les poques gimnastes que prenen aquests riscos en tots els seus exercicis.”

Des de la seva retirada, ningú ha arribat al nivell d'excel·lència de Kanaeva, però entre les gimnastes que li han agafat el relleu al seu país destaquen Iana Kudriavtseva i Margarita Mamun, primera i segona classificada respectivament en el mundial d'Izmir 2014. Mamun, coneguda també com la Tigressa de Bengala perquè el seu pare és originari de Bangla Desh, va ser la gran dominadora de l'última edició del trofeu de Barcelona. La gimnasta russa va impressionar amb unes coreografies que van vorejar la perfecció, però l'excel·lència té un preu. Obligada per la federació del seu país, va haver de deixar els estudis als 15 anys –ara en té 19–, i està sotmesa a una pressió enorme per guanyar-ho tot. Amb aquest objectiu, dedica més de dotze hores diàries als entrenaments. Lluny dels estrictes mètodes russos i de la seva perfecció tècnica, la catalana Natàlia Garcia continua el seu camí per acomplir el somni de guanyar-se una plaça per als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro. El trajecte no ha estat exempt d'obstacles, però ara es troba en la fase decisiva, amb el mundial de Stuttgart a l'horitzó. Amb el seu estil particular, amb passió i sentiment, la terrassenca intentarà apujar el llistó dels quatre aparells fins a veure complerta la seva màxima il·lusió.