Aquest 16% no em marxa del cap. Felicitats als promotors de l'enquesta de Catalunya Ràdio per tatuar-me la dada al cervell. Ja n'estan al corrent: en una consulta realitzada a 800 seguidors culers, no sabem fins a quin punt representativa o empírica, el 16% van declarar que vendrien Messi per una milionada a un club estranger. I es van quedar tan amples. Amb raó deia el torero Lagartijo, en aquella impagable anècdota sobre la feina d'Ortega y Gasset, que en aquest món hi ha gent per a tot. I tant. Argumentaríem que el Barça arrossega el que podríem anomenar nuñisme sociològic, percentatge minoritari barallat amb les idees bàsiques que conforten la identitat del club. De passada, segurament amb l'enteniment begut o representatiu del tòpic més gasiu, el d'aquell capaç de vendre's l'ànima al diable per diners. Tornant a l'enquesta, hi ha un patró que mereixeria reflexió, teoria i assaig intel·lectual: la xifra dels que avui encara votarien l'anomenat neonuñisme de Rosell i Bartomeu també voreja un màxim del 20%. Les altres quatre cinquenes parts valoren altres opcions del que podríem anomenar espectre de sensibilitats del parlament blaugrana, que per això és una democràcia i s'enriqueix amb els ismes, al contrari del que creuen aquells amb tendències patrimonials del club. Dimecres passat, el cronista es va passar la primera meitat de l'immens recital de Messi amb el 16% a sobre, com un núvol que tapava el sol. Per sort, una imatge més positiva es va imposar: la idea que mai de la vida havia vist un futbolista capaç d'esborrar del camp, ell tot sol, no només els onze rivals, sinó tapar també els companys propis, com si fos un déu de la pilota que feia i desfeia a voluntat. Quina exageració! Posin aquí el que vulguin: era Callas a l'Scala, era Picasso en plena efervescència creativa, era un poema de Martí i Pol, era un text descriptiu d'en Pla. Era, en definitiva, una passada de cap a peus, si deixem de banda la lírica per posar-nos col·loquials.

Òbviament, la majoria absoluta del barcelonisme és prou conscient de valorar la sort que ha fet de conèixer l'abast del premi que li ha tocat tenint el petitó de Rosario al club. A més de genial, guarda un comportament irreprotxable dins i fora de la gespa. Resulta que el millor jugador de la història vesteix la samarreta blaugrana. El 16% que dubta o no sap valorar la immensitat d'aquest plaer, d'aquesta meravella, sap perfectament que avui el Madrid visita l'estadi i hauria de saber que, amb Messi a bord, es pot somiar en l'objectiu més alt. Després vindrà la realitat, però aquest home és la garantia, la diferència, el valor afegit, el plus. El que converteix els somnis en realitat. Té, per sort, bona companyia en l'onze, i tant se val qui s'assegui a la llotja. Podria ser Stalin o una altra calamitat d'aquest nivell, però amb aquest as a la màniga, qualsevol partida pot resultar guanyadora. La resta és secundari. Feu-lo feliç, fem-li tots plegats la vida fàcil, demostreu-li que aprecieu el seu art i estimeu la persona. A partir d'aquí, només cal gaudir cada cop que surt a escena, que els problemes s'obliden mentre juga Messi al Barça. I al 16%, fills meus, permeteu-me, no sé on teniu el cap. Potser teníeu un mal dia quan us ho van preguntar. Pel 10, que en català té diversos significats.