L'Espanyol i la gran majoria dels clubs que pertanyen a la Lliga de Futbol Professional tornen a veure com les seves legítimes aspiracions d'un repartiment més just dels drets televisius es veuen frenades per la guerra oberta entre aquest organisme i la rovellada Federació Espanyola de Futbol.

Dijous passat, el govern espanyol va convocar una reunió entre els dos organismes per acostar posicions abans d'aprovar el reial decret que ha de permetre una venda conjunta dels drets audiovisuals dels clubs de primera i segona, però el president de la RFEF, Ángel María Villar, no s'hi va presentar.

El màxim responsable de la LFP, Javier Tebas, indignat amb el menyspreu de Villar, ha convocat per dilluns una assemblea de clubs per fer un front comú contra la federació i alhora dissenyar un pla de xoc per forçar l'acceleració del decret governamental.

D'aquesta trobada de dilluns n'hauria de sortir una amenaça de vaga en el futbol. Però no ho acabo de visualitzar. La unió dels clubs amb interessos creuats fa difícil que es posin d'acord per aturar la lliga. I més si tenen la percepció que el govern ho vol resoldre. Seria marcar per la força l'agenda a Cardenal i a Wert, i no sembla que tinguin esma per fer-ho.

Així doncs, el reial decret que ha de permetre a l'Espanyol i la resta de clubs rebre més recursos econòmics de les televisions haurà d'esperar, mentre Collet i els seus homòlegs es desesperen. I a tot això, els factòtums de l'actual estatus del desequilibri, Florentino i Bartomeu, seguiran enredant la troca per tal que res quedi resolt i se segueixi amb l'actual situació.

Al final, el triangle RFEF-Real Madrid- FC Barcelona segueix manant en el futbol espanyol i tampoc sembla que el govern del PP vulgui anar gaire lluny a l'hora d'enfrontar-se amb els poderosos.

Tant de bo, encara que fos amb un interès electoralista, el govern de Madrid compleixi aquest cop la seva paraula i tiri endavant la nova legislació que permeti respirar als altres clubs, que viuen situacions econòmiques crítiques.